El director de cinema, guionista i productor català Ventura Pons ha mort aquest dilluns als 78 anys. Director d'una trentena de pel·lícules -la majoria a través de la seva productora Los Films de la Rambla SA fundada el 1985- es va convertir en un dels cineastes més prolífics en llengua catalana. Va adaptar textos d'autors contemporanis com ara Josep Maria Benet i Jornet; Sergi Belbel; Lluís-Anton Baulenas; Jordi Puntí, Ferran Torrent o Lluïsa Cunillé.
A les poques hores de morir Ventura Pons, s'ha produït un moment curiós al concurs 'Atrapa'm si pots' de TV3. El concurs està gravat amb unes setmanes d'antelació, per això el petit homenatge al cineasta ha estat casual. A la fase del polsador, els quatre finalistes es divideixen per parelles i han de respondre una pregunta amb dues opcions de resposta. La pregunta era: “La pel·lícula Miss Dalí de Ventura Pons se centra en la figura de... ”. Hi havia dues opcions. Anna Maria Dalí, germana de l'artista, o Gala Dalí, la dona.
La resposta correcta era la primera. Ventura Pons es va voler centrar en una relació menys coneguda però també intensa. Encara que hagi estat casualitat i no hagi estat preparat, no deixa de ser un petit homenatge del programa.
Ventura Pons, una prolífica carrera
També va dirigir una desena d'obres teatrals. Entre altres, va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Cinema i el Gaudí d´Honor de l´Acadèmia del Cinema Català. La quinzena edició del FIC-CAT va reconèixer el 10 de juny de l'any passat la trajectòria del director i la defensa del català. En declaracions als mitjans, Pons va explicar que tenia entre mans diversos projectes cinematogràfics com 'Mi princesa Azteca', sobre la seva infantesa , o 'Peace and freedom. The spirit of Catalonia' sobre el triangle format pel doctor Trueta, Pau Casals i Charles Chaplin i un documental sobre l'actriu Claire Bloom.
Pons es va iniciar al món del teatre i va dirigir la seva primera obra teatral el 1967. Va debutar al cinema amb els documentals 'Ocaña, retrat intermitent' (1977) i 'Informe sobre el FAGC' (1978). Després de la comèdia 'El vicari d'Olot' (1980), va crear la productora Els Films de la Rambla el 1985, amb la qual va produir llargmetratges com 'La rossa del bar' (1986), 'Puta miseria' (1989) ), i les comèdies 'Què t'hi jugues Mari Pili?' (1991), 'Aquesta nit o mai' (1991) i 'Rosita, please' (1993).
També formen part de la seva filmografia 'El perquè de tot plegat' (1994, Premi Nacional de Cultura i Butaca 1995) i 'Mil cretins' (2011), sobre relats de Quim Monzó ; les adaptacions de les obres teatrals de Josep M. Benet i Jornet, 'Actrius' (1996, premi Butaca 1997) i 'Amic/Amat' (1998, premi Butaca i premi Ondas 1999), i de Sergi Belbel, 'Carícies' ( 1997).
Premis
La seva prolífica trajectòria va ser reconeguda amb el Premi Nacional de cinema de la Generalitat (1995), la Medalla d'Or del mèrit a les belles arts del govern espanyol (2001), el premi Honorífic del festival de cinema gai, lèsbic i transsexual de Bilbao Zinegoak (2005), la Creu de Sant Jordi (2007), el premi Gaudí d'Honor (2014) i el premi Jordi Dauder a la creativitat (2016).
Cinemes Texas
Pons va impulsar l'obertura el setembre del 2014 dels cinemes Texas al barri de Gràcia, que estaven tancats des del 1995. Uns cinemes projectaven reestrenes en versió original subtitulades en català i, per a films en català, en anglès. En aquella ocasió, Pons ha assenyalat que es tracta de fer un cinema per la gent en versió original de reestrena preferent i de "recuperar uns cinemes molt populars i que la gent pugui venir a veure bones pel·lícules".
"Les tres 'b' que deien les nostres àvies, bé, bonic i barat", va afirmar. Va reprendre la iniciativa el març del 2017 als cinemes Albatros de València, sota el nom d'AlbaTexas, que el desembre del 2018 va adoptar el de Las Vegas, i que va tancar el març del 2019 per falta de públic. L'abril del 2018, amb el mateix format, va reobrir els cines Las Vegas a Figueres, que també va tancar poc després. L'octubre del 2020 van tancar definitivament els cinemes Texas de Barcelona a causa de la pandèmia de la còvid-19