El primer que sorprèn d'aquesta història és com l'actor Luis Merlo va trobar en els seus gossos —tots adoptats— una font de companyia i tendresa. Entre ells destaca una gossa galgo cega de naixement que ha despertat una reacció emocional inesperada tant a xarxes com a mitjans especialitzats.
Una galgo cega troba suport
La galga va arribar a la llar de Merlo adoptada i amb una discapacitat visual evident. Tanmateix, l'impuls d'ajudar-la li va sorgir espontàniament i sense planificació. Segons l'actor, un dia la va veure recolzar-se en la seva altra gossa, una mastí, per orientar-se i moure's amb més seguretat pel jardí. Era com si la mastí improvisés un “gos pigall”, acompanyant-la a cada pas.
Aquest gest, relatat en una entrevista recent, revela un vincle animal profund. Merlo va explicar que la gossa corre i juga amb ella, tot i no veure-hi, gràcies a aquest suport. El moment va sorprendre l'actor: “De sobte, vaig veure que la meva gossa galgo, cega, es recolzava en la mastí per poder córrer pel jardí: li estava fent de pigall”.
Empatia i viralització
La història es va propagar ràpidament a les xarxes socials, principalment a X, on diferents comunitats amants dels animals van compartir el relat i van expressar solidaritat. Tot i que molts van elogiar el gest de la mastí, diversos van recordar casos similars d'animals que cuiden companys discapacitats, demostrant empatia i conducta social innata.
A Facebook, mitjans com La Vanguardia van publicar un post sobre aquest capítol a la vida de Merlo, destacant com tots els seus gossos han estat adoptats i formen una família unida. Alhora, comptes especialitzats ho han qualificat d'exemple emotiu de fraternitat entre espècies.
Conductes socials entre gossos
La interacció entre la gossa cega i la mastí no és anecdòtica. L'etologia canina descriu comportaments d'ajuda i orientació dins el grup. Els gossos aprenen a identificar senyals en els seus companys i respondre amb accions que afavoreixen la supervivència de la manada.
Segons experts, quan un gos amb alguna discapacitat conviu en un entorn estable i amb suport, és freqüent que un altre membre es converteixi en guia o contenció. Això passa per empatia social, vincle emocional, i també químic —fins i tot vincles hormonals derivats del contacte físic.
Aquest cas encaixa en comportaments comparables als observats en elits de serveis d'assistència canina, encara que en aquest cas sense entrenament. Simplement es tracta d'un lligam afectiu entre gossos a partir de la convivència.
El paper de Merlo: defensor del benestar animal
Luis Merlo, de 58 anys, ha estat emfàtic a l'hora d'explicar com valoren les seves mascotes la seva presència diària i la seva cura. En entrevistes ha recalcat que ell “està al servei dels seus gossos”, reforçant la seva imatge com a amant compromès dels animals.
A més, el seu testimoni aporta visibilitat al rescat i adopció de gossos vulnerables. En compartir aquesta història, anima altres a valorar segones oportunitats per a mascotes amb necessitats especials.