Quan Francesc Andreu, més conegut amb el sobrenom de Màgic Andreu, explicava recentment que “fa 45 anys ho vaig deixar tot i em vaig posar a fer màgia a la Rambla”, pocs podien imaginar l’impacte personal i professional d’aquella elecció. A partir d’aquell moment, naixeria una carrera vinculada a la màgia.
Naixia un mag
Corria 1979 quan Andreu, aleshores amb 31 anys, va fer un gir radical: va abandonar la seva vida anterior —que incloïa ensinistrament de gossos i una afició a l’esquí— per dedicar-se completament a la màgia de carrer a la Rambla de Barcelona.
Aquella aposta va incloure un vestuari icònic —jaqueta de vellut i corbatí— que el va convertir en un personatge inoblidable per al públic. No va trigar a cridar l’atenció d'Àngel Casas, qui li va obrir les portes de la televisió, impulsant el seu salt a espais mítics com Tres pics i repicó, La màgica màgia del Màgic Andreu i Això és massa.
Entrevista a Rac1
En una recent entrevista a Via lliure (RAC1), Màgic Andreu confessava amb entusiasme: “Amb 31 anys ho vaig deixar tot i em vaig posar a fer màgia a la Rambla, amb una americana de vellut i un corbatí”. No es tractava d’improvisació: va ser una decisió meditada, fruit d’una revelació després de presenciar un truc a la seva filla petita. A partir d’aquí, va canviar la seva vida per sempre.
La seva trajectòria posterior ha estat intensa: des de la creació de la productora Publimagic el 1988, fins a l’educació i divulgació de la màgia. Destaca la maleta de màgia comercialitzada amb Educa el 1991, el salt a la gran pantalla amb la pel·lícula Gracias por la propina i la seva tasca com a professor honorífic a la UPC des de 1999, especialitzant-se a utilitzar l’il·lusionisme com a tècnica de comunicació.
Caràcter solidari
La història d’Andreu no seria completa sense parlar de la seva faceta solidària. Dedica diverses setmanes a l’any a Katmandú rescatant infants en situació de carrer, una tasca humanitària que el situa com a referent de mag i filantrop global es.wikipedia.org. A més, la seva ONG “Som Riures Sense Fronteres” porta més de dues dècades oferint suport a pacients infantils en hospitals, com el Vall d’Hebron.