Helena García Melero s'ha convertit en notícia aquest mes després de compartir al seu Instagram una imatge davant l'emblemàtica porta del Bar Boia de Cadaqués, tancat des del 4 de gener per la Llei de Costes. En ella, la presentadora es mostra amb un gest melancòlic, asseguda a terra i sense maquillatge, llançant un missatge clar: “Salvem el Boia”. Però, què hi ha darrere d'aquest gest més enllà de la postal d'estiu? Parlem-ne.
Cadaqués, un refugi personal
Fa tan sols unes setmanes, Melero va viatjar a Cadaqués, el seu refugi personal a la Costa Brava, per donar suport a una reivindicació local. El tancament del Bar Boia per la nova normativa costanera —que exigeix 150 m de separació entre establiments— va deixar fora de joc un local amb gairebé 80 anys d'història, fundat el 1946 i vinculat a figures com Dalí o Duchamp.
La foto que va compartir la periodista no només reflecteix tristesa, sinó una reivindicació d'identitat: “Gràcies infinites… ‘Anem al Boia a prendre un cafè’ no pot ser història”, va expressar a Instagram, sumant-se així a veus com Pilar Rahola o Manel Fuentes, que també han alçat la seva veu a favor del Bar Boia
Reaccions oficials
Des de la família Vehí, propietària de l'històric local, es va presentar un recurs administratiu davant la decisió de tancament, però la resposta encara trigarà. En canvi, la repercussió mediàtica ha estat immediata. A les xarxes —especialment Twitter i Instagram— l'etiqueta #SalvemBoia s'ha fet viral, amb comentaris de suport, i seguidors de TV3 lloant la iniciativa de Melero: “un gest emotiu, sense postureig”.
Helena no és aliena a les causes socials; ja havia destacat pel seu suport al comerç local, com quan va posar a Cadaqués amb unes espardenyes artesanes de vellut negre, de Calakai, per promoure emprenedories empordaneses.
Un gest molt important
El gest de Helena García Meleroo a Cadaqués transcendeix la premsa rosa. Ja no parlem d'estil o exclusives, sinó d'una periodista que fa servir la seva veu —sense altaveu mediàtic estrident— per donar visibilitat a l'autèntic. La seva reivindicació pel Bar Boia connecta empatia, memòria i compromís local, recordant-nos que també en la frivolitat estiuenca hi ha espai per allò important.
Aconseguirà la seva influència que les autoritats reconsiderin la reobertura del Bar Boia? Si ho aconsegueix, serà un triomf ciutadà profundament humà… i mediàtic. Perquè algunes històries no necessiten escàndol, només un cor disposat a actuar.
Veu Independent
Periodisme lliure i català