Des de la seva retirada a Abu Dabi, el rei emèrit Juan Carlos I ha iniciat una ofensiva legal que ha sacsejat els fonaments de la Casa Reial i del Govern espanyol. Les recents demandes interposades contra figures com Miguel Ángel Revilla i Corinna Larsen no només busquen reparar la seva imatge pública, sinó que també semblen ser un crit d'auxili dirigit al seu fill, el rei Felipe VI, i al president Pedro Sánchez.
Què ha passat?
El passat 16 de maig, Miguel Ángel Revilla, expresident de Cantàbria, va ser citat a un acte de conciliació a Santander després de ser denunciat per Juan Carlos I per un presumpte delicte contra el dret a l'honor. La denúncia respon a les crítiques que Revilla ha realitzat públicament i en els seus llibres al voltant dels escàndols de corrupció que involucren l'exmonarca. Revilla ha declarat que afrontarà el procés com un ciutadà comú i ha criticat que l'excap d'Estat actuï des de la seva condició d'inviolabilitat protegida per la Constitució.
Paral·lelament, Juan Carlos I ha presentat una demanda per dret a l'honor contra Corinna Larsen, la seva antiga amiga íntima, a causa de comentaris difamatoris en mitjans de comunicació entre 2022 i 2025. El rei emèrit busca una indemnització de 50.000 euros, que assegura donarà a Càritas.
Aquestes accions legals s'emmarquen en una estratègia més àmplia del rei emèrit per expressar el seu descontentament amb la Corona i el Govern. Segons fonts properes al monarca, Juan Carlos I se sent "tancat com un gos" a Abu Dabi i utilitza els tribunals per manifestar el seu malestar públicament. El veritable objectiu d'aquesta ofensiva judicial no seria tant la compensació econòmica o la reparació del seu honor, sinó crear les condicions que li permetin tornar a Espanya.
Reaccions a les xarxes socials
El president del Govern, Pedro Sánchez, ha evitat obrir la porta al possible retorn "definitiu" del rei Juan Carlos I, després del rebombori que va causar la seva visita a Sanxenxo el maig de 2022. En la roda de premsa posterior a la seva reunió amb el rei Felip VI, Sánchez va eludir pronunciar-se sobre la possibilitat de facilitar el "retorn definitiu" de l'emèrit, indicant que "no correspon al Govern d'Espanya respondre a aquesta qüestió".
Per la seva banda, la periodista Esther Palomera ha criticat durament a Juan Carlos I, afirmant que la mala reputació que té se l'ha guanyat pel seu comportament. Palomera assenyala la complicitat de molts i critica els mitjans per no qüestionar abans les accions del rei emèrit.
Mentrestant, el rei Felip VI ha mantingut una postura distant respecte al seu pare. La Casa del Rei considera que els processos judicials en què està involucrat Juan Carlos I queden en l'àmbit de la seva esfera privada. A més, Felip VI ha desposseït el seu pare de l'assignació pública que venia percebent de l'Estat i ha renunciat a qualsevol herència procedent de fons offshore del seu pare.
La relació entre Felip VI i Juan Carlos I està molt tocada
En aquest context, la relació entre Juan Carlos I i el seu fill Felip VI s'ha deteriorat significativament. El rei emèrit considera que ha estat vexat al seu propi país i ja pensa més canviar la seva figura que en tornar a ser acceptat a Espanya. L'actitud de l'actual rei cap al seu pare ha estat distant i fins i tot, en alguns moments, inequívocament agressiva.
L'ofensiva legal de Juan Carlos I també ha generat reaccions en l'àmbit polític. L'expresident de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, ha qualificat d'"injusta i mesquina" la demanda presentada en la seva contra pel rei emèrit. Revilla qüestiona la legitimitat de l'acció legal, assenyalant la inviolabilitat del monarca i la seva condició de no resident ni ciutadà fiscal espanyol. Defensa les seves declaracions sobre presumptes actes de corrupció vinculats a Juan Carlos I, assegurant que sempre ha denunciat irregularitats polítiques.