La xef i escriptora catalana Maria Nicolau, coneguda per la seva manera directa d’expressar-se i la seva defensa apassionada de la cuina d’arrel, ha compartit aquest dimarts una experiència que ha posat els pèls de punta a més d’un. I no per un debat gastronòmic ni per un tuit incendiari, sinó per un episodi a la carretera que podia haver acabat molt malament.
Segons ha explicat ella mateixa a les seves xarxes socials, va estar a punt de morir aixafada per un camió cisterna que va intentar avançar sense veure-la. L’ensurt va ser majúscul, però Nicolau ha relatat l’incident amb una barreja d’ironia, adrenalina i un toc de tendresa. “Reflexos d’acer, Marieta. M’he guanyat dues lioneses”.
Un moment de pur pànic a la C-17
Tot va passar a la C-17, una de les principals vies ràpides de l’interior de Catalunya. Nicolau circulava pel carril esquerre quan, de cop, un camió cisterna va començar a avançar, aparentment sense haver-la vist. En qüestió de segons, el seu vehicle va quedar atrapat entre el mastodont i la mitjana de formigó.
“Hem fet un sandvitx maco maco”, va escriure amb el seu habitual sarcasme. El cotxe va acabar amb els retrovisors ratllats, però per sort, sense danys més greus. L’important: ella en va sortir il·lesa, tot i que amb el cor probablement a mil per hora.
Una història més comuna del que sembla
Situacions com la que va viure Nicolau no són infreqüents a les autovies, on els angles morts dels camions i les distraccions al volant poden tenir conseqüències fatals. Segons dades del Servei Català de Trànsit, els avançaments indeguts són una de les principals causes de sinistres greus en vies ràpides com la C-17.
Però no tothom sap reaccionar a temps. En aquest cas, Nicolau va destacar els seus reflexos d’acer, que li van permetre mantenir-se ferma al seu carril, evitar maniobres brusques i sortir-se’n amb una anècdota (gairebé) divertida per explicar.
Les lioneses com a premi de vida
Com a colofó a l’experiència, Maria Nicolau s’ha auto-recompensat amb una cosa molt més saborosa que un ensurt: dues lioneses. Les ha esmentat al seu tuit com a símbol de supervivència, consol i celebració. En el seu univers narratiu, els dolços no són només les postres: són actes de justícia personal.
Aquest detall ha provocat també una allau de comentaris de seguidors que han compartit les seves pròpies experiències properes amb el trànsit… i les seves respectives postres de recompensa. Alguns han parlat de flautes de pernil, d’altres de croissants de mantega, i fins i tot algú ha confessat que el seu ritual de “vaig estar a punt de morir” és sempre un cafè amb llet i porra.
Quan la vida cap en un fil de 280 caràcters
Amb només unes frases, Maria Nicolau ha tornat a demostrar per què és una veu diferent, honesta i potent en el panorama cultural català. Ha transformat un gairebé accident en una escena cinematogràfica, en una confessió amb gràcia, i en una manera de recordar que la vida pot canviar en un segon… i que està bé celebrar-la amb pasta de full i crema.