La reconeguda cuinera Maria Nicolau ha tornat a encendre les xarxes socials amb una crítica directa a una tendència cada cop més present en la restauració d'alt nivell: l'eliminació dels carbohidrats dels menús. Des del seu perfil a la plataforma X (abans Twitter), la xef va denunciar que s'està desterrant l'arròs i altres ingredients saciants.
Amb el seu habitual estil irònic i sense pèls a la llengua, Nicolau va escriure: “Ens esteu desterrant els hidrats de carboni de les cartes i ens està quedant una restauració a Barcelona amb racions de model a preus de tinta d'impressora”. El missatge, a mig camí entre la denúncia i la sàtira, ha generat una onada de reaccions tant a favor com en contra.
“Cuina de producte” que deixa buit l'estómac
“Sort que en sortir podem comprar-nos un bon kebab a qualsevol cantonada com a les postres”, va afegir amb sarcasme. El comentari, tot i ser humorístic, deixa entreveure una profunda crítica a la manca de coherència entre els valors que molts restaurants diuen defensar i el que realment serveixen al plat.
Nicolau qüestiona la lògica darrere del que alguns xefs anomenen “cuina de producte”. Segons ella, aquesta etiqueta s'ha convertit en una excusa per presentar plats escassos en quantitat, però elevats en preu. “Et donen un tros de sardina fumada per 23 euros i tu surts amb gana”, va denunciar.
Més enllà de la crítica gastronòmica, hi ha també una reflexió sobre la relació entre tradició i modernitat. La cuinera posa com a exemple l'arròs a la cassola, un plat que —segons diu— va néixer precisament com una manera de poder vendre quatre gambes amb marge. És a dir, el carbohidrat era l'aliat perfecte del restaurant per oferir un plat rendible i saborós.
El valor nutricional i econòmic dels hidrats
Els hidrats de carboni —com l'arròs, la pasta o els llegums— formen part essencial de la dieta mediterrània. Eliminar aquests ingredients per una moda gastronòmica pot acabar desvirtuant la identitat de la cuina catalana i espanyola. Per a Nicolau, això és especialment greu quan es fa a canvi d'una estètica suposadament “fina” o “minimalista” que, en realitat, empobreix el plat.
Com a alternativa, la cuinera convida els usuaris a revisar el perfil @socdevida, conegut per compartir imatges de plats de restaurants d'alta gamma on la ració és ínfima i el preu exorbitant. Un recurs gràfic que ajuda a visualitzar el tipus de tendència que denuncia: plats bellament presentats, però que no compleixen la seva funció bàsica d'alimentar.
Crítica amb fons popular
El missatge de Nicolau ha calat perquè no només parla de menjar, sinó d'una manera d'entendre la cuina. El seu discurs connecta amb moltes persones que veuen com menjar fora s'ha convertit, en alguns casos, en una experiència estètica més que nutritiva. Menjar bé no hauria d'estar renyit amb menjar suficient.
No és la primera vegada que la xef defensa aquest tipus de posicionaments. Ja en anteriors intervencions, havia qüestionat modes com les escumes sense sentit, els menús quilomètrics amb racions minúscules o l'obsessió per l'emplatat per sobre del gust. En tots els casos, el seu punt de partida és l'honestedat culinària.
El seu estil directe, fins i tot provocador, genera controvèrsia, però també planteja un debat necessari. Estem davant d'una gastronomia que ha perdut el nord? Té sentit pagar preus elevats per plats incomplets? Per a Nicolau, el camí passa per recuperar el sentit comú i no oblidar que, abans que tot, menjar és un acte de plaer i necessitat.
La reflexió de fons: cuinar per saciar, no només per impressionar
En una societat on moltes persones amb prou feines arriben a final de mes, la idea de pagar 23 euros per un plat que deixa amb gana resulta, com a mínim, desconcertant. Nicolau no només denuncia un problema culinari, sinó també cultural i social. Menjar fora de casa s'està convertint en un luxe elitista, lluny de les necessitats reals de la majoria.
El que la cuinera reclama no és tornar enrere, sinó recuperar l'equilibri entre innovació i sentit comú. Pots ser creatiu sense deixar de ser generós al plat. Pots ser modern sense renunciar a l'essencial. I, sobretot, pots fer alta cuina sense oblidar que el comensal espera sortir del restaurant satisfet, no amb gana.
Així, entre ironies, nostàlgia i sentit comú, Maria Nicolau ha tornat a posar el dit a la nafra, agitant un debat que, més enllà del gastronòmic, parla també de la relació entre cuina, cultura i justícia social.