Les conseqüències devastadores de la DANA a diverses parts de Catalunya i el País Valencià han deixat clar que moltes d'aquestes catàstrofes podrien haver-se evitat amb una gestió adequada. La manca de planificació i l'absència de mesures preventives efectives han demostrat la vulnerabilitat de les nostres infraestructures davant de fenòmens meteorològics extrems.
Durant dècades, experts han advertit sobre la importància de comptar amb sistemes d'alerta primerenca, manteniment adequat de les vies i una educació que promogui la cultura de la prevenció. No obstant això, malgrat aquests anomenats, sembla que els polítics han prioritzat altres temes, deixant de banda la seguretat de les persones i la preparació davant d'esdeveniments climàtics adversos.
El missatge de Mauri
En aquest context, les xarxes socials s'han omplert de diversos missatges que reflecteixen tant indignació com resignació davant de la manca d'acció per part de les autoritats. Francesc Mauri, reconegut meteoròleg, ha aprofitat el seu compte de X (Twitter) per fer una reflexió històrica que no deixa ningú indiferent.
Citant un text del científic i botànic valencià Antonio José de Cavanilles del segle XVIII. Mauri fa una comparació que evidencia com, al llarg dels segles, el coneixement sobre els riscos de certes zones i la necessitat d'actuar en conseqüència han estat desoïts.
El tuit de Mauri comença recordant com Cavanilles ja descrivia a la seva època els fenòmens extrems d'avingudes d'aigua en llocs com el Poio i Chiva, al País Valencià. El botànic, que documentava amb precisió els territoris i els fenòmens naturals, advertia sobre el comportament d'aquests indrets en època de pluges.
Detallant les catastròfiques conseqüències que podien tenir les riuades a les poblacions properes. "Fa anys, dècades i segles que ja sabem com es comporta", apunta Francesc Mauri al seu viral missatge, subratllant com durant segles hem tingut coneixement de les zones de risc. Però que actualment, encara amb tecnologia avançada i sistemes de detecció en temps real, seguim sent incapaços d'evitar tragèdies.
Mauri lamenta la manca d'acció per part dels responsables polítics, assenyalant que en temps moderns comptem amb eines i sistemes de detecció que podrien prevenir o mitigar els danys. Esmenta l'existència de "sensors a temps real", que podrien haver ajudat a monitoritzar i anticipar la crescuda dels rius i els barrancs, evitant així les dramàtiques conseqüències d'aquests fenòmens. Per a Mauri, és totalment incomprensible que, malgrat tots els recursos disponibles, les decisions polítiques i tècniques segueixin fallant en situacions tan crítiques com la recent DANA.
El text històric de Cavanilles que comparteix Francesc Mauri en la seva publicació també descriu com el 1775 les crescudes del barranc van afectar greument la localitat de Chiva. Les aigües, desbordades i furioses, van arrasar edificis i van escampar cadàvers a quilòmetres de distància, deixant una estela de destrucció i mort.
Cavanilles, igual que molts científics i experts actuals, advertia sobre la necessitat de conèixer i respectar els comportaments de la natura. Una lliçó que tristament segueix sense ser plenament assumida al segle XXI.