La imatge estiuenca de la Casa Reial espanyola torna a aixecar ampolles. No pas per un posat calculat ni per una foto familiar amb xancletes. Precisament pel contrari: el silenci metòdic, la porta tancada, l'absència de relat
Qui no ho ha passat per alt és l'experta en protocol María José Gómez Verdú. La seva anàlisi desmunta la còmoda idea que l'estiu “no compta”. I posa el focus on més fa mal als Borbons: la comunicació pública també es juga a l'agost
L'estiu opac dels Borbons i la foto que mai arriba
El guió és conegut. Palma, agenda mínima i controlada, i una recepció social a Marivent per posar punt i seguit. Aquest any, a més, amb la novetat de Leonor i Sofia com a amfitriones, detall que subratlla el seu salt a la primera línia
Acabat aquest tràmit, s'activa la cortina: destí privat a l'estranger, càmeres fora i cap contingut propi que amortigui rumors. La combinació protegeix, sí, però alimenta la sospita i allunya la institució de l'escrutini al qual s'hauria de sotmetre
La tesi de Gómez Verdú: la imatge no se'n va de vacances
Gómez Verdú és taxativa: en ple segle XXI, la gestió de la imatge pública no descansa. L'especialista subratlla que la Corona espanyola manté una línia de “discreció fèrria” que contrasta amb la “transparència dirigida” d'altres cases reials
No es tracta d'exhibicionisme, insisteix, sinó de marcar el relat amb peces dosificades i controlades: una instantània en bicicleta, una caminada per la muntanya, una foto a la platja amb els fills. Són gestos mínims però poderosos que humanitzen sense envair la intimitat. El missatge és clar i, per a Felip i Letícia, incòmode: el buit informatiu no és neutral, és una decisió política que té cost reputacional
El que fan altres regnes quan el sol apreta
No és teoria. Als Països Baixos, la Família Reial convoca cada estiu un posat pactat amb la premsa. Enguany ho van fer el 30 de juny a Huis ten Bosch: minuts de flaixos, somriures de manual i després vacances sense agobis
A Noruega o Suècia, l'estratègia es repeteix amb matisos: es publiquen imatges seleccionades de les seves estades d'estiu, des de Lofoten a Solliden. No hi ha sobreexposició. Hi ha control conscient de la narrativa, proximitat mesurada i prevenció del groguisme que neix del buit. Funciona perquè satisfà la curiositat pública i talla d'arrel la caça d'exclusives incòmodes
I mentre Felip i Letícia sense informar. Algunes fonts fins i tot indiquen que han marxat per separat. La reina seria a Grècia, un viatge privat que hauria costat mig milió d'euros a les arques públiques.
Una oportunitat perduda per a una monarquia qüestionada
La paradoxa és evident. Els reis presumeixen d'una agenda impecable quan toca, però concedeixen al seu estiu un blindatge que grinyola en una democràcia madura. La foto que no arriba obre la porta a versions interessades, a aquesta boira que tant indigna quan la propaguen altres
I passa, a més, en un context de desgast crònic de la institució, heretat d'escàndols que la Casa ha volgut tapar amb formalitat i distància. El resultat és una Corona que sembla parlar només quan li convé, i que calla quan la ciutadania podria veure-la com el que diu ser: una prefectura de l'Estat al servei públic, també a les vacances
El consell que Felip VI - i especialment Letícia Ortiz - no volen escoltar
La recepta de Gómez Verdú és senzilla i demolidora: una imatge estiuenca, espontània i cuidada, val més que mil comunicats institucionals. No exigeix renunciar a la privacitat. Exigeix reconèixer que la confiança es construeix amb gestos. Mentre altres monarquies afinen la seva partitura estival, la Casa Reial espanyola segueix apostant pel mutisme, una estratègia que avui sona vella i defensiva