El respecte pels drets lingüístics ha tornat a situar-se al centre del debat públic a Catalunya. Aquesta vegada, la protagonista involuntària ha estat l'actriu, escriptora i tertuliana Estel Solé, que ha denunciat públicament que una doctora del sistema sanitari català va humiliar el seu fill de només 9 anys per dirigir-se a ella en català.
Una resposta ofensiva i discriminatòria
Segons va relatar la mateixa Solé al seu compte de X (antic Twitter), el seu fill va anar amb ella a un CAP (Centre d'Atenció Primària), on, en explicar a la doctora què li feia mal, va rebre una resposta inesperada i ofensiva: “Si em parla en català i no es dirigeix a mi en castellà deu ser que no està escolaritzat”.
Estel Solé, visiblement afectada, va recordar l'episodi en un missatge crític contra el canvi de nom dels CAP, que passaran a dir-se CSIR (Centre de Salut Integral de Referència): “Menys canvis de nom i més respectar els nostres drets lingüístics. CAP o CSIR, però en català. Encara recordo la doctora que em va preguntar si el meu fill estava escolaritzat perquè li contestava en català en comptes de castellà”.
El context: qui és Estel Solé
Estel Solé és una figura molt coneguda a Catalunya. Actriu de sèries com La Riera, escriptora premiada (Premi Ramon Llull per Este trozo de vida) i tertuliana habitual a TV3 i programes com Tot es mou, Solé és també poeta i defensora de la llengua catalana. El seu testimoni, per tant, no ha passat desapercebut.
El fet que la víctima directa sigui un nen petit fa que l'episodi sigui encara més greu. “És una humiliació innecessària, un comentari carregat de prejudici i odi que podria ser constitutiu de delicte”, han assenyalat diversos usuaris a les xarxes socials.
Què fer en casos com aquest?
L'actor i activista Joel Joan no va trigar a reaccionar. Arran del cas d'Estel Solé, va recordar el que es recomana fer davant situacions similars: “Es truca als Mossos d'Esquadra i es diu que s'està patint una situació de discriminació i supremacisme. I no s'abandona el centre fins que vinguin”.
Joan va fer referència també a un altre cas recent a l'Hospital de Sant Pau, on un pacient va ser informat que si volia ser atès en català s'hauria d'esperar una hora fins que arribés un metge que el parlés. “Això no és llibertat lingüística, és una discriminació flagrant”, va sentenciar.
Un problema estructural que segueix sense resoldre's
El cas denunciat per Estel Solé no és aïllat. Cada any s'acumulen a Catalunya desenes de queixes per vulneració de drets lingüístics, especialment a la sanitat i a la justícia. El debat no gira només entorn de la competència en la llengua catalana, sinó al respecte cap a qui tria expressar-s'hi.
En lloc de fomentar canvis estètics com el nou nom dels CAP, molts ciutadans reclamen una política lingüística efectiva, amb formació obligatòria en català per a tot el personal sanitari que treballa a Catalunya. Com bé va expressar Solé, “menys canvis de nom i més respecte”.