Una de les sensacions pel que fa a sèries actuals és, sens dubte, la sorprenent minisèrie britànica de Netflix Baby Reindeer, creada per Richard Gadd i estrenada aquí sota el títol de Mi reino de peluche.
Una sèrie que d'entrada genera curiositat i diverteix pel sentit de l'humor negre, negríssim. No obstant això, a mesura que va avançant, l'espectador és sacsejat per una estranya sensació de tristesa i desànim, més tenint en compte que està basada en la mateixa història de Richard Gadd i la seva intenció d'explicar la seva tremenda experiència personal a través del personatge de Donny Dunn que ell mateix s'encarrega d'interpretar. Mi reino de peluche parla d'un terrible assetjament, el que pateix un humorista escocès sense sort que es veu obligat a treballar com a cambrer en un pub de Londres. Allà és on li canviarà la vida a causa d'una clienta molt especial anomenada Martha Scott (Jessica Gunning), que confondrà les intencions del noi i s'hi obsessionarà.
Tot i que, al principi, apareixen certes correspondències amb, per exemple, el thriller Misery, dirigit per Rob Reiner el 1992 a partir de la novel·la de Stephen King, l'interessant de la sèrie és un imprevist i sensacional gir de guió que ens permet aprofundir la vida passada de l'agredit. Es tracta d'una producció original i estupenda, que a més fa una crida de suport a totes les víctimes que han patit assetjament en algun moment de la vida.
L'assetjament patit per Espertac Peran
Una d'aquestes persones és el periodista i presentador català de 52 anys, Espertac Peran. Col·laborador de TV3 i RAC1, entre altres mitjans, ha estat precisament al programa Versió RAC1 de l'emissora pertanyent al Grup Godó, on qui fos home del trànsit de la televisió pública catalana, ha confessat que ha patit assetjament per part d'una dona. Va ser durant la seva etapa al programa Divendres de TV3, pel qual Peran viatjava per diverses localitats del territori català per crear les seves connexions en directe. El periodista de Mataró es va trobar llavors davant d'una dona que li mostrava la seva profunda admiració, però ho feia amb una devoció exagerada i poc habitual.
L'admiració de la seguidora d'Espertac Peran va ser cada cop més notòria, fins al punt de viatjar a totes les poblacions on es desplaçava el seu ídol i seguir molt de prop tots els seus passos, fins al punt d'esperar-lo a la sortida dels estudis de la cadena, i fins i tot l'arribaria a perseguir molt més: “El cap de setmana, m'esperava al portal de casa, me la trobava a la Festa Major de Mataró o quan sortia de nit amb els meus amics”.
Peran no va trigar a reconèixer que allò no era normal i no podia ser res sa. Sembla que la dona només buscava entaular una forta amistat amb ell; no pretenia convertir-se en la seva parella sentimental ni res semblant, però l'augment del control a què el sotmetia cada vegada era més persistent i, a més, mostrava cert menyspreu cap a la parella del periodista. La incertesa inicial es va convertir en por, perquè el descol·locat Espertac no tenia res clar fins on podia arribar la reacció d'aquesta desconeguda aguaitadora.
Tot i que va obviar contactar amb la policia, sí que va buscar suport als serveis de seguretat de TV3, i finalment van descobrir que la dona en qüestió patia importants problemes psicològics i li van aconsellar que deixés de perseguir el presentador del qual era el seu fan número 1. Aquest advertiment va posar punt final a tot allò i la dona desapareixeria de la vida d'Espertac Peran; però per a ell va suposar "passar de la por a la pena".