L'entrevista que ha realitzat Almudena Ávalos a Maria Nicolau a El País, s'ha convertit en tota una capsa de sorpreses d'allò més desitjable. Les declaracions recollides són una gran representació d'un estil peculiar i únic.
Coincidint amb la publicació del seu segon llibre, Cremo! Memòries d'una cuinera (Edicions Península), la intransigent cuinera i comunicadora gastronòmica de La Garriga, ha explicat perquè ha inclòs una recepta d'arròs per a 150 persones al seu llibre. Una confessió que ha tornat a sorprendre propis i estranys, però que evidencia el compromís amb el seu propi estil de Maria Nicolau. Les seves respostes sempre són imprevistes, eloqüents, divertides i carregades d'un sarcasme desafortunadament força poc habitual en aquests temps que corren.
El miracle del platet d'arròs
"Per 150 o 400, al mig del camp i amb un fogó de gas, era l'única manera que tenia sentit per a mi donar una recepta d'arròs. En una rave, a les dues del matí, quan estàs de pujada, algú et dóna un platet d'arròs acabat de fer i se t'obre el cel". Tant divertida i loquaç com de costum, el cert t és que si mai algú té el compromís de preparar un arròs per a tanta gent, aquí hi ha el llibre de Maria Nicolau, per ajudar a sortir del pas.
No sembla que res ni ningú no pugui canviar l'estil i les formes de Nicolau, ni falta que fa. Ella mateixa sol ser el seu millor representant, i ho fa amb una convicció desfermada. Al seu compte d'Instagram ja deixa molt clara la seva definició, la necessitat de prendre un camí diferent, d'anar a contracorrent i de no sucumbir davant de cap tendència: "Una cuinera sense restaurant, que viu a la muntanya i escriu llibres de cuina sense fotografies". Aquest és exactament l'estil Maria Nicolau i la seva manera de trobar un espai, cada cop més consolidat, dins de la ferotge competitivitat del món gastronòmic i l'art de comunicar.
El sentit de l'humor i el sarcasme per treure el somriure habitual dels seus seguidors, aspectes que no renyen gens amb el seu rigor i compromís, a més d'apostar fermament per la humanitat com a eix fonamental per a qualsevol èxit. Com a prova d'això, un post molt bonic, que va publicar fa uns dies en què citava les cerveses de Cheers i els cafès de Friends , destacant la clau del seu èxit en la possibilitat que el millor de la humanitat es manifesti: “Eliminar la humanitat de l'equació és l'única manera definitiva d'eliminar la possibilitat que la bondat passi”. Paraula de Maria Nicolau.