La periodista Pilar Rahola va viure un moment profundament emotiu durant la recent entrevista al tenor Josep Carreras. Les seves paraules, carregades d'amor per Catalunya, van fer que Rahola no pogués contenir l'emoció. L'artista va parlar de música, vida i arrels, transmetent una sensibilitat que va emocionar tothom qui ho va veure.
El programa va repassar la trajectòria de Carreras, des dels seus inicis al barri de Sants fins als grans teatres del món. Però més enllà de l'òpera, el tenor va deixar clar que la seva identitat catalana sempre ha estat part essencial de la seva vida.
Un artista amb una història de superació única
Carreras va recordar com, als onze anys, va debutar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Amb només 24 ja cantava al costat de Montserrat Caballé, convertint-se en un referent internacional de la lírica. La seva veu li va obrir les portes d'escenaris com l'Òpera de Viena o el Metropolitan de Nova York.
L'any 1987, la seva carrera es va aturar de cop després de ser diagnosticat amb leucèmia. La lluita va ser dura, amb un pronòstic que li donava només un deu per cent de possibilitats de sobreviure. Tanmateix, la seva disciplina i el suport del seu entorn li van permetre vèncer la malaltia.
El vincle amb Catalunya, sempre present
Rahola va destacar com, fins i tot en els moments més difícils, Carreras va mantenir viva la seva connexió amb Catalunya. Ell mateix va confessar que la bandera catalana l'ha acompanyat en tots els seus concerts internacionals. Per a ell, no és només un símbol, sinó un recordatori de les seves arrels i la seva cultura.
El tenor va explicar que cada vegada que interpreta a l'estranger sent la responsabilitat de representar la seva terra. Aquesta fidelitat a la seva identitat ha estat una constant al llarg de la seva vida artística i personal.
El poder de la música i la identitat
Carreras va parlar de l'òpera com una manera de transmetre emocions universals, però sempre amb un accent propi. Segons ell, un artista no pot desvincular-se dels seus orígens perquè aquests alimenten la seva manera d'interpretar. Per a Rahola, escoltar aquestes paraules en un moment polític delicat va ser especialment significatiu.
La periodista no va dubtar a assenyalar que Carreras encarna una Catalunya oberta, culta i orgullosa de si mateixa. El seu exemple, va dir, demostra que és possible triomfar al món sense renunciar a les pròpies conviccions.
Josep Carreras: "siempre llevo la bandera catalana en el bolsillo cuando subo al escenario"
Un llegat que traspassa l'artístic
Més enllà de la música, Carreras ha deixat una empremta important amb la seva fundació contra la leucèmia. Aquest projecte, nascut de la seva experiència personal, ha finançat recerca i suport a milers de pacients. A l'entrevista, va subratllar que la lluita contra la malaltia és una altra manera de retornar a la societat el que ha rebut.
Rahola va valorar aquest compromís com una mostra que el talent va acompanyat d'una gran generositat. Per a ella, la història de Carreras combina esforç, art i un amor incondicional per les persones i per la seva terra.
Una ovació que no s'oblida
En el diàleg, Carreras va recordar una actuació a Barcelona després de la seva recuperació que es va convertir en un moment inoblidable. El públic, dret, li va dedicar més d'una hora d'aplaudiments. Aquell dia, va assegurar, va sentir que Catalunya sencera era amb ell, acompanyant-lo en el seu retorn.
Rahola va confessar que aquella imatge és una de les més poderoses que recorda en la història recent del país. La força de la música, unida a la identitat col·lectiva, va crear un instant irrepetible que encara emociona.
L'emoció final
En acabar l'entrevista, Carreras va reafirmar que la seva carrera ha estat guiada per dos principis: rigor i amor. Rigor per mantenir l'excel·lència artística i amor per la seva terra, la seva família i el seu públic. Pilar Rahola, visiblement commoguda, va assegurar que escoltar un artista de la seva talla parlar així de Catalunya és un regal.
Abans d'acomiadar-se, Josep Carreras va mostrar, com en cada concert, la seva inseparable bandera catalana, símbol d'una vida sencera de compromís amb el seu país.