A la família Clotet-Borràs res sembla escollit a l'atzar, ni tan sols els noms. La parella, bolcada en el que és creatiu, va apostar per dues opcions sonores i poc comunes que han despertat curiositat. Entre la seva discreció i l'altaveu mediàtic, aquestes eleccions són ja senyals d'identitat compartida. El seu origen i context expliquen per què ressonen amb tant caràcter entre seguidors i premsa.
Juna, el gest a juny i a la idea de joventut
La primogènita va néixer el 2015 i porta un nom breu, dolç i molt poc comú. Juna s'associa en diversos registres amb June, el mes de juny, i amb l'arrel llatina “iunior”. Aquesta doble lectura, calendari i joventut, explica bona part del seu atractiu i de la seva musicalitat quotidiana. La premsa catalana ha destacat precisament aquest significat fresc i renovador.
La raresa del nom també és notícia en si mateixa dins de Catalunya. Segons les dades obertes de l'Institut d'Estadística de Catalunya, hi ha tot just 167 dones registrades amb Juna a tot el territori. La distribució és desigual per províncies, amb més presència a Barcelona i Girona, cosa que confirma la seva condició minoritària. Escollir-lo no és casualitat, i reforça aquesta voluntat de diferenciar sense caure en l'excentricitat buida.
Jael, arrel hebrea i un significat de força que transcendeix gèneres
El petit de la casa va arribar el 2019 i respon al nom de Jael, d'arrel bíblica. La tradició hebrea el relaciona amb l'isard o cabra salvatge, símbol d'agilitat i valentia, i també s'ha interpretat com “la que ascendeix”. Aquest pòsit històric i el seu ús unisex han estès el nom per diferents cultures, mantenint sempre un aire singular. La combinació de brevetat i potència el fa especialment memorable.
A Catalunya la seva presència és discreta i apareix tant en registres femenins com masculins, sempre amb baixa freqüència. Les sèries de l'Idescat mostren que Jael guanya tímidament terreny en les darreres dècades, encara que continua lluny dels llistats més populars. És just el que suggereix el perfil del nom a la comunitat: una elecció rara i significativa, perfecta per a una família poc convencional.
Com encaixen aquests noms en el relat familiar de Clotet i Borràs
Clotet i Borràs han reflexionat públicament sobre la criança, també a través de la seva sèrie “Això no és Suècia”. En entrevistes han explicat que l'arribada dels fills els va obligar a replantejar-ho tot, amb humor i autocrítica, i amb una mirada menys idealitzada de la paternitat. Aquest esperit sembla dialogar bé amb noms que fugen de la norma i reivindiquen personalitat pròpia des del bressol. La coherència estètica i vital es nota.
La cronologia íntima que han compartit els mitjans ajuda a emmarcar el tema sense envair la seva privacitat. Les peces de perfil publicades el 2023 ja recollien els noms i les dates de naixement de tots dos infants. El retrat que es dibuixa és el d'una parella estable, molt activa en tot el que és creatiu i amb una aposta conscient per símbols carregats de sentit. D'aquí que el detall onomàstic prengui valor informatiu i cultural.
Quan van transcendir els noms, es va subratllar la seva originalitat davant de les llistes més repetides. Precisament aquest contrast presentava la parella com a exemple d'una tendència que cerca identitat. Juna i Jael són quelcom més que etiquetes boniques, connecten amb la joventut, la natura i la força, i a més es mantenen poc freqüents a Catalunya. En temps d'uniformitat, l'elecció reivindica singularitat conscient i encaixa amb la narrativa pública de la parella.