L'economia europea transita una fase estranya: la inflació general s'asseu a prop de l'objectiu, mentre els salaris i el consum avancen amb prudència. Al juliol, Espanya va registrar un 2,7% interanual, amb subjacent continguda, consolidant un escenari de preus més previsible. El Banc Central Europeu ha pausat les retallades i manté la facilitat de dipòsit al 2,00%, marcant un punt d'inflexió després de les baixades. En aquest terreny de tipus moderats i rendiments comprimits, els inversors cerquen alternatives que diversifiquin sense replicar el vaivé dels mercats tradicionals.
El gir cap a actius amb diversificació real
El descens del preu dels diners ha estret les oportunitats en dipòsits i deute públic de curta durada. Simultàniament, les primes de risc perifèriques s'han reduït a mínims de més d'una dècada, rebaixant la compensació pel risc en els bons sobirans. Aquest còctel empeny part de l'estalvi cap a segments capaços d'aportar correlació baixa i cupons atractius, fins i tot a costa d'assumir riscos específics i poc familiars per al públic general. En aquest encreuament de camins apareix una proposta cada cop més comentada entre economistes de referència.
Niño Becerra posa el focus en els bons catàstrofe
Santiago Niño Becerra ha assenyalat a X que els bons catàstrofe constitueixen una alternativa d'inversió, reobrint un debat poc habitual fora del món assegurador. Aquests instruments financen riscos extrems —com huracans— transferint part del risc de les asseguradores cap al mercat de capitals. El seu comportament no depèn de beneficis empresarials o del cicle del crèdit, sinó de l'ocurrència d'esdeveniments predefinits, fet que explica la seva baixa correlació amb renda fixa i variable. Aquesta desconnexió és el seu atractiu principal, tot i que exigeix comprendre bé els mecanismes d'activació i les pèrdues potencials.
Rendiments recents i riscos que no convé minimitzar
L'índex global de cat bonds de Swiss Re ha encadenat dos exercicis extraordinaris, amb un 19,7% el 2023 i un 17,3% el 2024, xifres inusuals per renda fixa. A la primera meitat del 2025 l'avenç ha estat més moderat, amb retorns al voltant del 2,8%, d'acord amb un semestre d'activitat estable. Tot i això, els diferencials de risc d'aquests bons han superat els del high yield corporatiu, mantenint el seu atractiu relatiu en plena normalització monetària. Paral·lelament, l'emissió ha marcat màxims històrics, assenyalant un apetit creixent d'emissors i d'inversors institucionals.
Així i tot, si es produeix l'esdeveniment cobert, hi ha riscos en què l'inversor pot perdre cupons i part significativa del principal. L'elecció d'estructures —indemnity o paramètriques—, la geografia del risc i l'estacionalitat —temporada d'huracans— són variables crítiques per calibrar l'exposició. Per això, els vehicles UCITS especialitzats, amb carteres diversificades i criteris estrictes d'underwriting, han guanyat tracció com a via d'accés per a l'inversor europeu. Aquesta professionalització ha afavorit entrades de capital i una major profunditat del mercat durant els últims trimestres.
On encaixen en una cartera bancària ben construïda el 2025?
Per a perfils que cerquen descorrelació davant borsa, crèdit i deute sobirana, els cat bonds poden actuar com a satèl·lit de renda fixa alternativa. El seu paper no és substituir el nucli defensiu, sinó aportar una font de retorn diferent, especialment valuosa quan els tipus reals s'estrenyen i el risc de durada compensa menys. La clau és dimensionar la posició, comprendre la probabilitat de pèrdua en escenaris severs i combinar-la amb prou liquiditat per travessar episodis meteorològics adversos. Amb la inflació encara per sobre de la zona euro i tipus del BCE en pausa, l'interès per actius de diversificació genuïna explica que es miri cap a aquestes inversions.