Muntatge amb una imatge de Joan Laporta i la reina Letizia durant la final de la Copa de la Reina. A la dreta una imatge amb una copa.

Crítiques a Letizia Ortiz per la seva actuació durant la final de la Copa de la Reina

Un desinterès palpable

Ja estem a la setmana del partit més important de la temporada pel que fa al FC Barcelona femení, és a dir la imminent final de la Champions que enfrontarà aquest dissabte l'equip de Jonatan Giráldez contra l'Olympique de Lió a Bilbao. Tot i això, encara s'està parlant de l'últim trofeu conquistat per les noies del Barça, la Copa de la Reina, que van guanyar dissabte passat a Saragossa, en derrotar la Reial Societat per un aclaparador 8 a 0.

Aquest brillant partit disputat a l'estadi de La Romareda ha deixat molts capítols per a la història, com els golassos de les jugadores de l'equip culer, la seva exultant superioritat i la posterior celebració d'unes jugadores que s'ho mereixen tot. Però més enllà del que va passar al terreny de joc, els focus també es van centrar en les grades de l'estadi saragossà, i més concretament a la Llotja, que presidia la Reina Letizia, i en què també es va donar cabuda el màxim dirigent del club blaugrana, un Joan Laporta que va assistir a darrera hora tot i trobar-se en un avançat estat gripal.

La indiferència de la reina

Feia uns anys que la reina no apareixia a la final de futbol femení que porta el seu nom. Aquesta ha estat la primera ocasió en temps que ha tornat a presidir la final del torneig, encara que segons el presenciat durant el transcurs del matx, a la reina Letizia el futbol li interessa més aviat poc i la seva indiferència és molt palpable. L'ambient tampoc és que fos l'ideal per a ella, ja que va haver d'aguantar el sonor xiulet de l'himne d'Espanya amb què les aficions catalanes i donostiarres van rebre la seva interpretació, durant la qual Letizia tenia molt a prop una estelada fondejant molt a prop seu.

Però més enllà de sentir-se envoltada d'un ambient poc afí a la monarquia i al país que representa, la cara de la reina consort era tot un poema i, tampoc no es va molestar gaire a dissimular-ho, ja que les càmeres la van captar en alguns instants del partit durant els quals es podia detectar perfectament l'expressió d'avorriment total davant del que estava presenciant, que no era res més que una golejada d'escàndol d'un equip cap a un altre a través d'una exhibició incontestable.

L'actuació de Letizia durant aquest "suplici" que va haver d'aguantar, es consolidaria a l'instant del lliurament de la copa a la capitana del FC Barcelona, Alexia Puetellas, posterior a l'esperpèntic fet que les jugadores es van haver de penjar les medalles entre elles perquè ningú de la federació s'hi va prestar. Fins i tot es va poder detectar Salma Paralluelo, preguntant-se "És una broma?", reflexió de la jugadora aragonesa que defineix a la perfecció tot aquest esperpent.

Pel que sembla, la jugadora de Mollet del Vallès és de les poques identificades per la reina; quan va arribar el moment de concedir-li el trofeu, la futbolista del Barça va haver de mantenir una exagerada encaixada de mans de la seva majestat durant més temps de l'habitual, en una mena de demostració autoritària deixant molt clara la seva postura com a reina. No obstant això, aquella tarda aragonesa entre plujosa i assolellada, en què fins i tot va aparèixer l'arc de Sant Martí com una bella metàfora de llibertat i reivindicació, les veritables reines van ser aquestes jugadores del Barça, tant meravelloses com eternes.