Josep María Mainat, el mític productor musical, televisiu i exmembre de La Trinca, no necessita grans discursos per fer pensar. Als seus 78 anys, Mainat no només es manté actiu com a empresari i comunicador, sinó també com una de les veus més afilades de l'esfera pública catalana, capaç de reflexionar sobre la societat actual amb un tuit de només dues línies.
Durant anys ha estat protagonista de titulars pels seus èxits professionals —fundador de Gestmusic, responsable d'èxits com "Operación Triunfo" o "Crónicas Marcianas"—, però en els últims temps ha anat virant cap a una figura gairebé filosòfica, capaç de detenir el temps amb les seves paraules. Ha parlat del temps en la seva última publicació, amb una cruesa que ha fet a molts aixecar la vista del mòbil i preguntar-se: quant de temps em queda realment per viure?
De l'humor a la filosofia vital
Mainat sempre ha estat conegut pel seu humor, però també per la seva capacitat de passar de l'acudit a la reflexió en qüestió de segons. "Sou conscients que l'esperança de vida és de 4.000 setmanes? Dit així sembla poc, veritat?". L'impacte no està només en la dada —matemàticament exacte, per cert, si es multipliquen 80 anys per 52 setmanes—, sinó en la forma en què ho presenta.
La majoria de la gent pensa en la vida en dècades, anys, o com a màxim en aniversaris. Però posar-li un número tan rodó i limitat com "4.000" a tota una existència, té un efecte de mirall incòmode. Ens obliga a pensar que la vida és, en el fons, un rellotge de sorra que no s'atura i que va perdent grans sense que ho notem.
La trampa de viure només el cap de setmana
En la segona part del seu missatge llança una bomba encara més potent: "Però si treballes 5x8 i només 'vius' els caps de setmana, llavors la teva vida serà només de 8.000 dies". De nou, un càlcul ràpid que desmunta moltes de les idees amb les quals convivim diàriament. Si només considerem com a "vida plena" els caps de setmana, estem literalment reduint la nostra existència a la meitat. I el pitjor: ho fem sense adonar-nos-en.
Aquest tipus de reflexions no són noves en el seu discurs. Mainat porta anys parlant de com el sistema ens devora, de com ens programen per treballar i produir, però no per viure. Ja en anteriors publicacions havia criticat el model laboral, la pressió social de l'èxit o l'obsessió per acumular i planificar. El seu no és un nihilisme buit, sinó una crida a despertar.
No hi ha temps per després
Molts usuaris han compartit el seu missatge amb frases com "m'ha fet replantejar la setmana" o "m'ha donat una bufetada de realitat". I és que el que diu no necessita adorns ni retòrica. Ho entenem tots. Per això cala tant. Per això incomoda.
Josep María Mainat no parla com un gurú de l'autoajuda ni com un coach motivacional. Parla com algú que ha viscut molt, que ha vist moltes vides passar —i potser malgastar-se—, i que ha entès que la gran errada és pensar que sempre hi haurà més temps.
I llavors, en aquest to directe i gairebé brutal que el caracteritza, llança la conclusió de la seva reflexió:
"No facis plans a llarg termini. El que hagis de fer, fes-ho ara."