L'audiència de TV3 està acostumada a veure-la segura, àgil i lluminosa cada matí. Però aquesta vegada, la periodista catalana va deixar de banda el guió per parlar d'alguna cosa que no entra a l'escaleta. Tanmateix, travessa milers de famílies en silenci. Una confessió íntima, explicada sense artificis, que va glaçar el cor de qui la va escoltar.
La presentadora de Els matins va triar un format breu i proper per fer el pas. Ho va fer en un vídeo de SX3, on la conversa flueix entre records, pors i una ferida que no cicatritza del tot. La notícia es va expandir en qüestió d'hores als mitjans i xarxes a principis d'agost.
El dia en què la ginecòloga va dir “no hi ha batec”
Marta Carreras situa el cop al desembre, quan va anar a una revisió amb la il·lusió de qui espera el seu tercer fill. Llavors va arribar la frase que cap mare hauria d'escoltar: “no hi ha batec”. A aquell nadó li havien posat Jan, però va tocar afrontar el que és inimaginable. Parir sense premi, tornar a casa amb els braços buits i aprendre a conviure amb una absència que pesa.
La periodista ho va definir com un tràngol “salvatge”, un túnel de culpa, ràbia i preguntes sense resposta. El seu relat no busca morbositat, sinó normalitzar el dol gestacional, posant-hi paraules i portant-lo a la llum. La comunicadora va descriure aquell moment de manera serena, amb frases que s'agafen a l'estómac. Va dir que va poder acomiadar-se de Jan quan el va tenir als braços, que el va estimar al primer segon.
Va parlar de la por física, de la tornada a casa, de la sensació de buit literal. Ho va anomenar “ferida de vida” que no desapareix, però s'aprèn a portar. Aquest testimoni és valuós perquè evita l'eufemisme i trenca el silenci que envolta aquestes pèrdues.
El vídeo de SX3 que va encendre la conversa
El relat es va difondre a través d'un reel de SX3 a Instagram, on Carreras apareix en un entorn quotidià, lluny dels focus del plató. La peça, publicada el 5 d'agost de 2025, es va convertir en el punt de partida d'una conversa incòmoda i urgent. A partir d'aquí, mitjans com El Nacional i RAC1 van contextualitzar el seu testimoni i van recollir les seves paraules, subratllant la voluntat de visibilitzar aquest tipus de pèrdues.
Marta Carreras, de 38 anys, nascuda a Matadepera, és mare de Max i Pol i la mà dreta d'Ariadna Oltra a Els matins. Una professional reconeguda que ha decidit fer servir el seu altaveu per a alguna cosa més que titulars d'actualitat. En un segon vídeo, va parlar de la relació entre els seus fills i de com la maternitat li ha fet redescobrir el món. Tot amb el to mesurat de qui entén el pes de les paraules.
Quan una frase es converteix en dol compartit
A la comunitat perinatal, “no hi ha batec” és la frase que resumeix un abans i un després. Qui l'escolta no només perd un fill, sinó també un futur imaginat. Per això testimonis com el de Carreras importen. Legitimen el dolor, obren espais per a l'acompanyament i empenyen els mitjans a tractar aquestes històries amb rigor i respecte.
Hi ha associacions i xarxes que fa anys que demanen aquest enfocament, recordant que el dol gestacional existeix i necessita ser anomenat. La periodista no va demanar compassió, va demanar conversa i la va aconseguir. El que vingui ara, diu el seu testimoni, tampoc s'explica en minuts de televisió. Es transita amb temps, amb suport i amb veritat.