El món de la televisió és més complex del que sembla superficialment. Cal prendre decisions constants per a l'esdevenir de la cadena, sempre buscant el nombre més gran d'audiència possible, i no sempre es prenen les correctes. Una cosa així li va passar, per exemple, a TV3 ahir a la nit dimecres 14 de novembre.
Era una data assenyalada per a molts teleespectadors catalans, que esperaven ansiosos la nova entrega de Joc de Cartes. El concurs de cuina presentat pel conegut Marc Ribas, però, va patir un canvi de plans inesperat d'última hora. I és que la televisió pública catalana va optar per ajornar el programa la setmana que ve, dimecres 20 de novembre, i en aquest espai emetre una pel·lícula espanyola: Un any, una nit.
[tweet]1856260652567859388[/tweet]
Tot i això, les dades d'audiència han evidenciat que la decisió no ha estat l'encertada, ja que la pel·lícula va obtenir escassa audiència. Tot just 83.000 teleespectadors de mitjana i un escàs 6% de quota de pantalla. I això que TV3 venia de dominar en audiències durant tota la tarda, amb Està passant i el Telenotícies Vespre.
Però un cop va acabar el telenotícies, gran part dels catalans van agafar el comandament i van sintonitzar La 1, on estaven emetent La Revuelta, líder absolut del prime time . De 338.000 espectadors que estaven veient TV3 al final del Telenotícies Vespre, només se'n van quedar 189.000 als 15 minuts, xifra que va anar baixant a mesura que anava avançant la trama de la pel·lícula.
'Un any, una nit' no convenç els catalans
Un any, una nit és una pel·lícula que explora l'impacte emocional i psicològic d'un tràgic esdeveniment real: l'atac terrorista a la sala Bataclan de París el 2015. La pel·lícula se centra en la història d'una parella que sobreviu aquella nit de terror i que s'ha d'enfrontar a les seqüeles mentre intenta recuperar la normalitat. Inspirada en el llibre autobiogràfic Paz, amor i death metall de Ramón González, un dels supervivents de l'atac, la pel·lícula reflexiona sobre el trauma i la difícil reconstrucció emocional que segueix un fet tan devastador.
La direcció va a càrrec d'Isaki Lacuesta, cineasta espanyol que es caracteritza pel seu estil introspectiu i per abordar temes socials profunds. En aquesta pel·lícula, Lacuesta s'enfoca en el procés intern dels personatges, mostrant tant els records de l'atac com el seu esforç per seguir endavant. Aquesta perspectiva intimista cerca connectar l'espectador amb la complexitat emocional dels protagonistes.