La família monegasca torna a ser notícia. Charlene de Mònaco i el príncep Albert han protagonitzat un gest que no ha passat desapercebut. I que, a més, segur que ha deixat sense paraules Alexandre Grimaldi, un dels fills il·legítims del sobirà.
El motiu no és cap altre que la manera diferent en què han tractat el jove en comparació amb els bessons Jacques i Gabriella. El comportament públic de la parella en les últimes hores ha generat sorpresa i comentaris a tot el principat.
Alexandre Grimaldi es topa amb un gest inesperat de Charlene de Mònaco i el príncep Albert
Charlene de Mònaco i el príncep Albert es van casar el 2011 i fruit d'aquesta relació van néixer el 2014 els bessons Jacques i Gabriella. Això sí, ell té dos fills il·legítims més grans que ha reconegut: Jazmin Grace i Alexandre Grimaldi. I aquest darrer ha quedat estupefacte amb el comportament que el seu pare i la dona d'aquest han tingut amb ell fa unes hores.
Ahir, 24 d'agost, el jove va celebrar el seu 24è aniversari. Era una data especial, però el que va trobar va ser un buit que no esperava. Els sobirans monegascs no van fer ús de les xarxes socials oficials del principat per felicitar-lo públicament.
El que crida l'atenció és que amb Jacques i Gabriella, els fills que van néixer fruit del matrimoni, la situació sempre és diferent. Cada any reben missatges públics dels seus pares que recorden els seus aniversaris a les plataformes institucionals.
Aquest contrast ha generat un gran debat. Mentre els bessons reben un reconeixement visible, Alexandre no obté el mateix tracte. La diferència ha deixat clar que no tots els descendents del sobirà gaudeixen de la mateixa consideració en l'àmbit públic.
El silenci al voltant del seu aniversari no ha passat inadvertit. A les xarxes socials, molts internautes estan comentant el tema, sorpresos per la manca d'un gest mínim cap al jove. Per a ell, la situació devia ser especialment xocant.
Charlene de Mònaco i l'ombra sobre els fills il·legítims
La diferència de tracte no sembla ser casual. Segons diferents mitjans internacionals, Charlene de Mònaco mai no ha estat còmoda amb la presència pública dels fills il·legítims d'Albert. Ella considera que donar-los visibilitat podria afectar la posició de Jacques, hereu al tron, i de la seva germana Gabriella.
Aquest enfocament explicaria per què ni ella ni el seu marit van optar per felicitar Alexandre en l'àmbit públic. La prioritat de la princesa seria reforçar el paper dels seus bessons com a figures centrals de la successió i de la imatge del principat.
Cal recordar que el príncep monegasc va reconèixer el noi i la seva germana Jazmin Grace en el passat. Tots dos viuen les seves vides lluny de les obligacions oficials, però són part indiscutible de la història personal del sobirà.
El que ha passat en aquest darrer aniversari ha posat de manifest, una vegada més, que el reconeixement no és el mateix. El jove, tot i portar el cognom Grimaldi i ser fill d'Albert, no té cabuda en la mateixa narrativa pública que els seus germans bessons.
El gest, o més aviat l'omissió, ha generat titulars a Europa. No només per l'evident diferència de tracte, també perquè reflecteix les tensions internes en una família que, de portes enfora, intenta mantenir la unitat.
El rerefons d'una polèmica constant
La història dels Grimaldi és plena d'episodis que barregen tradició, escàndols i decisions difícils. El paper de Charlene de Mònaco és clau en l'actual etapa del principat. La seva actitud respecte als fills il·legítims del seu marit sempre ha estat interpretada com a distant i poc inclusiva.
Alguns analistes apunten que la princesa busca protegir Jacques i Gabriella de qualsevol possible ombra. No vol que el lloc de l'hereu, en particular, es vegi afectat per comparacions amb Alexandre o Jazmin. La línia successòria, per a ella, ha de quedar intacta i sense fissures.
Altres, però, creuen que el silenci en l'aniversari del jove demostra una manca de sensibilitat. Argumenten que un gest públic no restaria importància als bessons i, en canvi, mostraria una imatge més oberta i conciliadora de la família principesca.
El que sí que és clar és que Alexandre, als seus 24 anys, ha viscut una experiència amarga. Esperava un reconeixement que mai va arribar i que, en canvi, els seus germans petits reben any rere any. Un fet que l'ha deixat sense paraules i que ha reforçat la percepció d'un tracte desigual.