El dietari en forma de newsletter que ha obert Maria Nicolau és tot un regal per als nombrosos seguidors. L'estil inconfusible, directe, sense censures ni concessions de cap mena que caracteritzen la famosa i demolidora cuinera catalana, tenen un gran espai d'acollida en aquesta forma de comunicació oberta.
Fa uns dies ens fèiem ressò d'un surrealista episodi vinculat a la seva entrada als estudis de TV3 i les severes mesures de seguretat que requereixen una detallada revisió de l'automòbil, però que no va evitar que entrés amb un porc senglar encara sanguinolent. En un altre dels relats sorgits de la seva pròpia experiència, la mediàtica col·laboradora del programa Tot es mou d'Helena García Melero, ens ofereix un altre gran regal mitjançant l'ús d'un sarcasme amb què envolta unes paraules tan entranyables com delirants.
Aquells meravellosos anys
El motiu d'aquesta altra experiència personal i el seu desig de compartir-lo amb els seus seguidors, ha provocat el viatge en el temps fins als dies com a estudiant d'EGB i, més concretament, el record d'una de les sortides escolars tan pròpies de l'època. La fàbrica de galetes LU va ser testimoni d'una de les actituds poc convencionals de Maria Nicolau.
"Cada any, els alumnes de cinquè d'EGB del centre havien anat, durant dècades, per tradició, a visitar la fàbrica de la LU, on feien les galetes Príncep de xocolata i els Dinosaures. Vam ser la nostra classe i, com a resultat de la visita , el col·legi va quedar vetat per sempre a les instal·lacions. Érem uns salvatges i uns morts de gana de tal calibre que ens vam fotre a dins de les màquines en marxa a robar galetes calentes com uns beneits. Els desanimem tota la cadena de producció".
Nicolau ens explica també les conclusions de tot això, sense perdre gens ni mica del seu demolidor estil: "L’esbroncada va ser de proporcions èpiques. Ens van castigar sense anar de colònies, però no va ser cap drama. Pel que sembla no ens vam perdre gran cosa. Els de la classe dels bons sí que hi van anar, i es veu que van fer un joc de nit a Coma-ruga i no van ser capaços de trobar les bosses gegants de crispetes que els monitors havien amagat enterrades a la sorra de la platja. Ja em diràs, crispetes remullades per la brisa marina, quina merda de joc de nit i de recompensa. La de la LU va ser la millor sortida escolar de totes les que recordo".