Molts el recordareu de la sèrie ‘Estació d’Enllaç’ o de ‘El Cor de la Ciutat’. Carles Sales va ser una cara coneguda de TV3 als anys 90 i 2000 encara que des de llavors pràcticament ha desaparegut.
El seu paper de cap d'estació a ‘Estació d’Enllaç’ és possiblement el més recordat.
Era en Pere, un home seriós i bona persona que havia de lidiar amb tots els problemes diaris a l'estació. Casat en aquella sèrie amb Marta Angelat (actualment a ‘Com si fos ahir’) tenia com a millor amic el personatge interpretat per Josep María Pou.
A ‘El Cor de la Ciutat’ el seu paper era el de Fabra, un farmacèutic casat amb Dora (María Elias). Una actriu que també ha desaparegut en els últims anys i amb la qual curiosament va coincidir a Poble Nou. Allà María Elias era Cristina, una dona de família benestant. Bastant altiva i amant d'Antoniu (Miquel Cors).
En aquesta última sèrie, Carles Sales va tenir un paper molt menor, en concret en tres capítols. Exercia de fiscal en el judici que va tenir lloc contra Andreu (Alfred Lucchetti) per presumptament haver assassinat Ricard (Enric Arredondo). El bo d'Andreu era innocent però hi havia molts indicis en contra seva i el fiscal va saber jugar bé les seves cartes. A última hora i quan ja semblava tot perdut, va aparèixer el veritable assassí.
Estació d'Enllaç, sèrie històrica de TV3 als anys noranta
"Estació d'Enllaç" és una sèrie mítica que es va emetre a TV3 entre els anys 1994 i 1999. Es va consolidar com un dels grans èxits de la televisió catalana als anys noranta. La telenovel·la és recordada amb afecte pels espectadors i va deixar empremta com una sèrie que retratava la vida quotidiana. Es tractaven les relacions humanes i els conflictes personals en una petita estació de tren.
La sèrie transcorria en una petita estació de tren, una ubicació simbòlica que servia com a punt de trobada per a personatges molt diversos. Allà es creuaven les vides dels treballadors de l'estació, els viatgers habituals i els que només estaven de pas.
Els capítols presentaven històries costumistes que combinaven drama, humor i emoció, reflectint problemàtiques reals i properes a la societat catalana de l'època. L'estació era l'epicentre de trames quotidianes en les quals s'abordaven temes com l'amistat, l'amor, les dificultats econòmiques, la convivència generacional i els petits conflictes socials.