L'auge d'internet i les xarxes socials ha disparat l'aparició d'estafes digitals. Cada dia, milers d'usuaris reben anuncis que prometen diners ràpids, cursos miraculosos o inversions amb beneficis immediats. El denominador comú és sempre el mateix: aprofitar la confiança i la manca d'informació dels usuaris per quedar-se amb els seus diners.
Aquests fraus solen estar molt ben dissenyats. Els delinqüents utilitzen imatges atractives, testimonis falsos i pàgines que imiten plataformes oficials. Fins i tot arriben a patrocinar anuncis a xarxes socials per guanyar més credibilitat. La tècnica és sofisticada, però l'objectiu final és simple: captar víctimes de manera massiva.
Els estafadors cada cop recorren més a la suplantació d'identitat de persones conegudes. Economistes, metges, influencers o presentadors de televisió apareixen en anuncis que mai no han autoritzat. Així, els criminals aprofiten el prestigi i la confiança que generen aquestes figures públiques per reforçar el seu engany.
El cas que esquitxa Xavier Sala i Martín
En les últimes hores s'ha conegut un nou exemple d'aquest fenomen. L'economista Xavier Sala i Martín ha denunciat que el seu nom i imatge han estat utilitzats en una estafa difosa a Facebook. Els delinqüents promocionaven un curs titulat “Tiempo de riqueza”, presentat com una formació impartida pel mateix professor.
El suposat curs s'oferia per tretze euros, amb la promesa d'ensenyar fórmules ràpides per fer-se milionari. A més, anunciaven que les primeres cent places eren gratuïtes. En realitat, res d'això era cert. Sala i Martín va alertar de seguida: “Estafa! No us apunteu, ni invertiu diners”, va advertir públicament.
L'advertiment més contundent de l'economista
El professor universitari va deixar clar que ell no té res a veure amb aquesta campanya. “Els estafadors han utilitzat el meu nom il·legalment”, va assegurar a xarxes socials. A més, va explicar que aquests anuncis fraudulents no ensenyen a invertir ni tornen cap mena de diners. Tot forma part d'un pla per robar diners i dades personals als usuaris.
L'estafa es publicava com a contingut patrocinat a Facebook, incloent-hi imatges i caricatures del mateix economista. Per accedir al curs, els usuaris eren redirigits a un canal de WhatsApp on havien d'introduir informació personal a través d'un formulari. Segons Sala i Martín, aquest és precisament el pas que mai s'ha de fer.
Una crida a la precaució
El cas demostra fins a quin punt els delinqüents aprofiten el prestigi de figures reconegudes per donar credibilitat als seus enganys. Sala i Martín va insistir que mai no ha ofert cursos ni ha demanat diners a través d'anuncis a xarxes socials. L'única manera d'aturar aquests fraus és no fer clic, no introduir dades i denunciar.
Cada cop més experts coincideixen que l'educació digital és clau. Verificar les fonts, desconfiar de les promeses de diners fàcils i revisar l'autenticitat de qualsevol anunci.
La veu d'alerta de Sala i Martín
El missatge final de l'economista és clar i directe: no registrar-se, no enviar dades i no invertir en aquests suposats cursos. La seva denúncia hauria de servir d'exemple perquè altres personatges públics facin el mateix. Només així es podrà aturar una pràctica que, lluny de desaparèixer, creix cada dia.
La lliçó és evident: si alguna cosa sembla massa bona per ser veritat, probablement és una estafa.