La duquessa de Kent, Katharine Lucy Mary Worsley, ha mort als 92 anys al Palau de Kensington. La notícia ha commocionat el Regne Unit, i Buckingham Palace s'ha vist obligat a emetre un comunicat urgent en nom de la Família Reial.
"La seva Altesa Reial va morir tranquil·lament ahir a la nit al Palau de Kensington", van anunciar en un comunicat oficial. Com afrontarà la Casa de Windsor la pèrdua d'una de les seves figures més estimades i singulars?
Buckingham Palace fa un comunicat urgent després de la mort de la duquessa de Kent
Dijous a la nit, poc abans de la mitjanit, va transcendir la notícia de la mort de la duquessa de Kent. Carles III va ser informat de seguida a Balmoral, on es troba actualment, i va donar l'ordre de preparar el comunicat oficial. Katharine Worsley ha estat durant dècades un pilar silenciós de la monarquia, i la seva absència marca un nou capítol en la vida dels Windsor.
El Palau de Buckingham va confirmar aquest divendres al matí la mort amb un text carregat de solemnitat i emoció. "Amb profund pesar, s'anuncia la mort de la seva Altesa Reial la Duquessa de Kent. La seva Altesa Reial va morir tranquil·lament ahir a la nit al Palau de Kensington, envoltada de la seva família", comença l'escrit.
"El rei, la reina i els membres de la Família Reial s'uneixen al duc de Kent, els seus fills i nets per lamentar la seva pèrdua. Es recorda la devoció de tota la vida de la duquessa a totes les organitzacions amb les quals va estar vinculada, la seva passió per la música i la seva empatia pels joves", afegeixen.
El rei Carles III, de 76 anys, ha decretat dol oficial fins al dia del funeral, els detalls del qual encara no s'han confirmat. Durant aquest temps, la Família Reial i el personal de palau vestiran roba de dol, i les tropes i cavallerisses reials portaran braçalets negres en senyal de respecte. Segons la BBC, alguns compromisos oficials podrien continuar, però adaptats al to que exigeix el dol.
La duquessa de Kent deixa rere seu un llegat molt lligat a la història recent de la monarquia. Casada des de 1961 amb Eduard de Kent, cosí d'Isabel II, va formar part de la vida oficial de la reina fins a l'abril de 2024.
Katharine Worsley: la història de la duquessa de Kent que va trencar els motlles de la Família Reial
Katharine va néixer el 1933 a Yorkshire i va ser coneguda durant anys com "la noia de Yorkshire". Era l'única filla de William Arthington Worsley i Joyce Morgan Brunner. Tot i que provenia d'una família distingida, el seu origen plebeu contrastava amb el que s'esperava per a un matrimoni reial.
El seu casament amb el príncep Eduard de Kent, celebrat el 8 de juny de 1961 a la catedral de York, va ser històric: el primer en aquell temple en sis segles. El vestit, dissenyat per John Cavanagh i confeccionat amb més de 250 metres de seda, continua sent recordat com un dels més elegants. Va ser en aquell enllaç on es van conèixer també els futurs reis d'Espanya, Joan Carles i Sofia.
El matrimoni es va instal·lar a Anmer Hall, residència de la finca de Sandringham, avui utilitzada pels prínceps de Gal·les. Van tenir tres fills, George Windsor, comte de St Andrews; Lady Helen Taylor; i Lord Nicholas Windsor, a més de deu nets. El 1977 van viure un episodi dolorós: el naixement sense vida del seu quart fill.
Anys més tard, la duquessa va parlar d'aquella experiència a The Daily Telegraph: "Va ser una cosa horrible el que va passar i no vaig pensar que havia de donar-me temps per superar-ho. No va ser un bon període, però un cop vaig sortir i vaig tornar a un estat de normalitat, ràpidament vaig adonar-me que a moltes persones els passa. No he tingut mai depressió des de llavors"
El seu caràcter proper i la seva empatia van marcar la diferència. No dubtava a trencar el protocol quan l'ocasió ho requeria, com a Wimbledon, on va consolar una tenista derrotada per Steffi Graf. El 1994 va prendre una decisió històrica en convertir-se al catolicisme, una cosa inèdita en més de 300 anys dins de la Família Reial britànica.
L'any 2002 es va retirar de la vida oficial i va renunciar al tractament d'Altesa Reial amb permís d'Isabel II per dedicar-se a la música, la seva veritable passió. Va ensenyar durant tretze anys en una escola de Hull, on impartia classes de piano i cant. El 2004, juntament amb Nicholas Robinson, va fundar Future Talent, una organització benèfica per donar suport a joves músics a tot el Regne Unit.
La seva vida va ser la d'una dona que va saber mantenir l'equilibri entre la tradició i la modernitat, entre el deure i la vocació personal. El seu llegat, més enllà del títol, és el d'una dona que va obrir camins i que, amb la seva proximitat, va deixar una empremta inesborrable en la història de la monarquia britànica.