Sol ser habitual que un personatge ens condicioni tant que l'acabem identificant amb l'actor o actriu que l'interpreta, creant una mena d'imatge vinculant entre la realitat i la ficció. Això és més o menys el que passa amb el bondadós Jordi de Com si fos ahir, que interpreta l'actor Andrés Herrera.
Tot i viure amb certa resignació, el seu personatge a Com si fos ahir és un paio autoconvençut que les coses s'han de fer bé i amb respecte. Aspectes que contrasten amb els usuals personatges durs que sol interpretar al marge de la sèrie d'èxit de TV3. Nascut a Gavà l'any 1967, Andrés Herrera és un actor molt versàtil, d'aquells capaços de posar-se a la pell de qualsevol personatge per complex que sigui. Amb facilitat pels idiomes -parla català, castellà, anglès, francès i italià-, el seu imponent físic l'han portat a rebre propostes per interpretar personatges durs i fins i tot perillosos, que l'actor ha acceptat sense cap problema.
La trajectòria d'un actor llorejat
Ha estat finalista als Premis Gaudí com a millor actor de repartiment per la seva interpretació al thriller Vulcania (José Skaf, 2015). Amb anterioritat ja l'havia guanyat, també com a millor intèrpret masculí de repartiment gràcies al drama criminal basat en fets reals, Las 2 vidas de Andrés Rabadán (Ventura Durall, 2008). La seva trajectòria professional davant les càmeres es va iniciar el 1996, participant fugaçment a la sèrie de TV3 Estació d'enllaç. Posteriorment, combinaria noves col·laboracions televisives amb la seva carrera com a actor cinematogràfic, portant-lo a participar en produccions internacionals tan notòries com El perfum: Història d'un assassí (Tom Tykwer, 2006).
Inoblidable Dionís Seguí de Pa negre (Agustí Villaronga, 2010), la trajectòria d'Andrés Herrera inclou el Fabián de la terrorífica Eskalofrío (Isidro Ortiz, 2008), l'oficial espanyol d'El bosc (Óscar Aibar, 2012) i el Luis de l'esbojarrada La higuera de los bastardos (Ana Murugarren, 2017). Als escenaris, encara se'l recorda per la seva excepcional interpretació a l'obra Prendre Partit, que es va representar al Teatre Goya de Barcelona, en què es ressaltaven els prolegòmens per al judici que duria a terme la Comissió Anti-nazi per als artistes.
Andrés Herrera és actor per vocació, creat a les mateixes entranyes del seu entorn social. Com aquests grans futbolistes que es van formar jugant als carrers, Herrera reconeixeria així els seus inicis en una entrevista per a la revista Eye2 Magazine: “ Jo vaig començar a l'escola, hi havia un grup de teatre d'aficionats a Gavà, d'on soc. Els que hi participaven ara es dediquen a l'ensenyament i d'altres ens dediquem a la interpretació professionalment. Roser Camí, Candela Peña, Jordi Cumellas, Juan Carlos Bellido… ens vàrem condemnar hahaha, que és quan diem que ens dedicarem a això per sempre".