A Buckingham no bufa el vent a favor del duc de York. Torna la sensació que alguna cosa pot trencar-se, que la corda ja no aguanta més. I aquesta vegada no és només una tempesta de titulars: hi ha noves revelacions, enquestes demolidores i, sobretot, un debat jurídic que ja no es pot esquivar.
Un llibre reobre el cas i col·loca Downing Street sota pressió
La biografia Entitled: The Rise and Fall of the House of York, signada per l'historiador Andrew Lownie, ha destapat episodis que alimenten la idea que Andreu és un problema sistèmic per a la Casa. Paral·lelament, l'equip del príncep Harry ha desmentit de manera taxativa un dels passatges més sonats i ha enviat cartes legals per la serialització de l'obra.
El focus, en qualsevol cas, torna a ser Andreu i el seu paper a l'ecosistema Windsor, amb el clima mediàtic més aspre que es recorda des de la seva entrevista de 2019. Així ho han recollit mitjans generalistes i especialitzats durant aquesta setmana.
La conversa ha saltat també als platós d'anàlisi reial. A Palace Confidential, diversos cronistes —entre ells Richard Kay, Rebecca English i Richard Eden— discuteixen obertament què fer amb el duc després del nou terratrèmol editorial. El debat ja no és si torna a la vida pública, perquè aquesta pantalla ja ha passat; és com se l'aparta encara més del tauler sense obrir una altra crisi.
El moviment més viable: apartar-lo de fet com a Conseller d'Estat
Andreu continua figurant legalment en el reduït grup que pot representar el monarca si aquest està absent o indisposat. La llei es va actualitzar el 2022 per afegir-hi la princesa Anna i l'aleshores comte de Wessex, precisament per evitar recórrer a no actius com Andreu o Harry.
En la pràctica, només els membres en actiu són cridats, i aquest és avui el tallafoc més operatiu que gestiona Palau. És el pas discret, eficaç i políticament menys costós.
Amb el rei sotmès a tractaments i una agenda ajustada, la maquinària constitucional ha demostrat que pot funcionar sense tocar Andreu. La conclusió dels juristes és clara: mantenir-lo congelat a la llista, però fora de joc, és legal, senzill i envia un missatge inequívoc de regeneració sense obrir una batalla parlamentària.
Treure-li el ducat de York? La via dura exigeix llei i voluntat política
Desposseir-lo del ducat sona contundent, però topa amb la realitat jurídica. Els títols nobiliaris heretats només es poden retirar per una llei del Parlament. Hi ha precedents llunyans —la Titles Deprivation Act de 1917—, però requereixen una tempesta política que avui ningú sembla voler desfermar.
Ni tan sols el nou Govern té incentius per obrir aquesta capsa de Pandora enmig d'altres prioritats nacionals. Això explicaria per què es va preferir reforçar la figura dels Consellers d'Estat en lloc de promoure una llei ad hoc contra Andreu.
Habló la mujer que denuncia al Príncipe Andrés por acoso sexual
Intent de dotar el monarca d'una eina general de retirada de títols han circulat a Westminster els darrers anys, sense prosperar. La porta no està tancada, però no es veu a prop. La pressió social podria reactivar-la si arriben més revelacions, i aquest és el veritable temor a la Casa de York.
Royal Lodge, opinió pública i el desgast que no remet
L'altre front delicat és Royal Lodge. Andreu resisteix a la mansió de Windsor gràcies a un contracte d'arrendament de 75 anys, signat el 2003, que el blinda si compleix amb el manteniment i la renda. La disputa amb el seu germà per l'ús i el cost de l'immoble ha estat aspra, i les retallades d'assignació i seguretat personal han tensat encara més la convivència. Tot plegat reforça la idea que el duc no només és un problema reputacional, sinó també logístic i financer.
Les enquestes posen el colofó: el duc és, de llarg, el membre més impopular de la família reial. Les darreres dades de YouGov són demolidores i confirmen que no hi ha marge per a resurreccions públiques sense un canvi de guió que avui ningú albira. En comunicació, aquesta és una condemna en vida.
Transparència limitada, aprenentatge inexistent
L'opacitat continua sent un mur. Investigadors i periodistes fa anys que denuncien el blindatge documental i l'ús extensiu d'excepcions informatives al voltant d'Andreu. Aquesta cultura del silenci explica per què cada filtració es converteix en dinamita i per què el cost polític de protegir-lo augmenta cada temporada.