L'escena semblava estabilitzada. Joan Carles I lluny, la Corona en mode contenció i un relat controlat a l'estiu balear. Tanmateix, alguna cosa s'ha mogut. Als passadissos de Marivent i de la Zarzuela torna a ressonar un nom, una data i una por. No és només el que l'emèrit vulgui explicar. És qui li xiuxiueja, qui l'acompanya i quins interessos arrossega al seu voltant.
Des de 2020, el pare de Felip VI viu a Abu Dhabi. Allà ha teixit un cercle reduït que ara és objecte d'un seguiment més estret.
No és un moviment judicial ni una operació policial. És control suau, discret i decidit, per minimitzar danys abans d'una tardor que pot torçar la imatge de la institució. La monarquia intenta blindar-se, encara que sempre arriba tard quan l'ombra és la del seu passat recent.
El setge a les amistats de l'emèrit a Abu Dhabi
La preocupació no neix del buit. A la Zarzuela s'admet en privat que hi ha companyies que no ajuden. Es percep que l'emèrit decideix en solitari i que el seu entorn reforça aquesta deriva. El missatge intern és clar: identificar amistats problemàtiques, tallar accessos i reduir l'exposició de l'excap d'Estat en actes públics o privats que puguin interpretar-se com a provocació.
És una “llista negra” oficiosa, feta de noms que generen risc reputacional per a la Corona. No hi ha comunicat, però sí instruccions: menys fotos, menys viatges i zero sorpreses. En els darrers dies, aquesta inquietud ha tornat a primer pla per l'agenda editorial del mateix Joan Carles.
El llibre que irrita la Zarzuela i la batalla pel 12 de novembre
La publicació de les seves memòries, “Reconciliació”, està fixada per al 12 de novembre. La data no és innocent: coincideix amb el cinquantè aniversari de la mort de Franco i amb l'aniversari de la proclamació de Joan Carles I, oficialitzada tres dies més tard.
Fonts consultades per analistes especialitzats descriuen malestar a la Casa Reial pel calendari i pel to esperat del text. A aquesta inquietud s'hi suma un pla de l'emèrit per presentar-les en persona a Madrid, una possibilitat que Gobierno i la Zarzuela volen desactivar per evitar un espectacle mediàtic global que eclipsi l'actual monarca. El projecte, coordinat literàriament per Laurence Debray i editat per Planeta, afegeix gasolina a la tensió entre pare i fill.
Abdul Rahman El Assir, l'amic que més incomoda i per què
D'entre els noms assenyalats, un destaca per la seva càrrega explosiva: Abdul Rahman El Assir. La relació entre l'empresari hispano-libanès i Joan Carles I ve de lluny i s'ha reactivat als Emirats. Interpol va reclamar a Abu Dhabi la seva detenció el 2021 i 2022 per causes de frau i altres investigacions, mentre testimonis el situaven acompanyant l'emèrit.
Aquest vincle, sobradament documentat, és la millor explicació de l'actual tancament de files de la Zarzuela: no es tracta de xafarderia, sinó de la constatació que certes companyies afegeixen risc a cada moviment de l'exmonarca. En mitjans de crònica social s'ha descrit fins i tot una “guerra” soterrada amb el clan El Assir, amb l'objectiu d'apartar-lo del radi d'influència de l'emèrit.
Silencis oficials i una tardor d'alt voltatge institucional
No hi ha confirmació pública d'una “llista negra” ni n'hi haurà. La Casa del Rei evita entrar al fang i es limita a marcar distàncies amb el passat, mentre Felip VI preserva l'agenda oficial. Però l'estratègia és evident: desallotjar els vells fantasmes abans que “Reconciliació” reobri ferides i reescrigui el relat. Si l'emèrit aconsegueix presentar-se a Madrid, el xoc serà inevitable. I si no ho fa, el llibre ja haurà complert la seva funció de tornar-lo al centre del debat, just on la institució menys el vol.
No és la primera vegada que Joan Carles I té el que es coneix com a 'amistats perilloses'. En el passat altres personatges de la vida pública espanyola com Manuel Prado y Colón de Carvajal o Mario Conde van rebre aquest qualificatiu.
Sabino Fernández Campo, qui va ser Secretari General i posteriorment Cap de la Casa del Rei, va haver de lidiar amb tots aquests problemes i 'amics'. No li va resultar fàcil en una època en què el Borbó acumulava poder i tenia la premsa totalment domesticada.