En cada edició d'Eurovisió, Espanya no només creua els dits per una bona posició a la taula, sinó que sol submergir-se en intensos debats polítics i socials que transcendeixen l'espectacle musical. La recent final d'Eurovisió 2025 no va ser l'excepció: mentre Melody tornava a casa amb el sabor agredolç d'una classificació modesta, el debat nacional girava al voltant de temes molt més grans que la pròpia música.
El context: Eurovisió, política i polèmica internacional
Si hi ha alguna cosa que caracteritza Eurovisió, a més de les coreografies impossibles, els efectes celestials i els estilismes arriscats, és la seva capacitat per convertir-se en un mirall de les tensions europees del moment. Aquest any, l'atenció mediàtica no només va recaure en l'actuació de Melody, sinó en la presència —i controvèrsia— d'Israel al festival. La decisió de RTVE de denunciar la situació de Palestina en ple directe va ser tan contundent que fins i tot el president del Govern, Pedro Sánchez, no va poder evitar posicionar-se públicament.
Les seves declaracions, apel·lant a la coherència i a la necessitat d'evitar dobles estàndards en política internacional, van córrer com la pólvora a les xarxes i van obrir telenotícies a tota Espanya. Sánchez defensava que “el que no podem permetre són dobles estàndards, tampoc en la cultura”, establint un paral·lelisme entre el veto a Rússia i la situació actual amb Israel.
L'anàlisi punyent d'Alfonso Arús
Enmig d'aquesta voràgine mediàtica, la televisió matinal va servir com a termòmetre de l'opinió pública. Alfonso Arús, sempre hàbil en detectar les contradiccions més incòmodes, va aprofitar la seva plataforma a Aruseros per posar sobre la taula la incoherència política que envolta Eurovisió aquest any.
El presentador no va trigar a apuntar una de les grans paradoxes del Govern: mentre Espanya exigeix l'exclusió d'Israel del festival, alhora es mantenen contractes de compravenda de bales amb el mateix país. “Van ser els socis de Govern els que d'alguna manera van obligar a retirar el contracte subscrit per Israel per a la compra de bales. Estem exigint la retirada d'Israel d'Eurovisió, però els estem comprant bales per un altre costat”, va expressar Arús amb el seu característic to irònic, generant un silenci incòmode al plató i en l'audiència digital.
La conversa va pujar de to quan Angie Cárdenas, col·laboradora del programa, es va preguntar en veu alta per què, si Espanya tan clarament rebutja la participació d'Israel, no pren la decisió de retirar-se del certamen. El mateix Arús va tancar el tema amb un gest a la nostàlgia eurovisiva: “Ah, no. No, no. A mi que no em treguin Eurovisió. El bé que ens ho hem passat amb la prèvia de Melody. Que treguin el que vulguin, però Eurovisió, no. Si no que torni l'OTI, que vam guanyar amb Francisco amb 'Latino'”.
Sense perdre l'ocasió, Arús va tornar a carregar contra el sistema de televot que tants maldecaps ha donat històricament als eurofans espanyols. Recuperant una cita del mediàtic Bob Pop, el presentador va destapar un dels secrets a veus del certamen: “Si tu inverteixes diners, doncs t'assegures vots del televot. Tot és qüestió de tenir una bona estructura. Inverteix i ho tindràs”.
La sentència va ser clara i directa, com poques vegades es veu a la televisió nacional. “Si realment t'interessa tant aconseguir el televot, doncs és molt senzill. Que l'hi expliquin al presi, perquè és fàcil. Si vols tenir una xarxa per Europa que et garanteixi el vot, es pot aconseguir. Igual que ho aconsegueix Israel. És molt senzill”.