L'exvicepresident del Barça, Alfons Godall, ha fet una denúncia contundent. Després de visitar Barcelona amb el seu nét, va publicar un tuit que no va deixar indiferent. Hi descriu la capital catalana com a “bruta, pudent, plena d’obres, plena de forasters”.
Godall lamenta haver hagut d’anar “en guàrdia pels lladres” constantment. Denuncia també que les botigues de tota la vida estan tancant. I conclou de manera taxativa: “Han trinxat Barcelona i estan trinxant Catalunya. Malparits!”
Una visió compartida per milers de catalans
El missatge de Godall es va fer viral en poques hores. Molts usuaris van agrair la seva sinceritat i valentia per dir el que altres callen. No es tracta d’un polític de dretes ni d’un agitador mediàtic. És un catalanista històric que va formar part del nucli dur del barcelonisme.
La seva denúncia reflecteix el cansament creixent entre sectors del catalanisme tradicional. Aquells que defensen la llengua i el territori, però també l’ordre i la convivència. La Barcelona que recorden ja no existeix. I el que la substitueix els sembla una caricatura decadent.
Les dades oficials li donen la raó
Segons xifres del Departament d’Interior de la Generalitat, la situació és preocupant.Només el 2024 hi va haver més de 21.800 detencions a la ciutat. D’aquestes, el 78% van ser de persones estrangeres. Una proporció que es dispara en els delictes més greus.
En furts, els estrangers suposen el 90% dels detinguts. En robatoris amb violència, el 83,5%. En agressions sexuals, el 73%. En ocupacions il·legals, el 87,5%. En homicidis, el 59%. Dades oficials que ningú pot negar.
El carrer es converteix en un espai insegur
La Guàrdia Urbana també ho adverteix. Més del 80% dels delinqüents multireincidents són menors estrangers. Molts d’ells són inimputables o surten lliures al cap de poc temps. Això genera una sensació d’impunitat cada cop més estesa.
Godall ho expressa amb cruesa, però amb realisme. Caminar per Barcelona s’ha tornat un acte de vigilància constant. No es tracta de racisme, sinó de realitat. La capital està canviant a un ritme que molts no entenen ni accepten.
Una ciutat irreconeixible per als barcelonins de tota la vida
Aquells que van créixer als barris de l’Eixample, Sants o Gràcia ja no se senten a casa. Les botigues de proximitat desapareixen. Els carrers fan olor de brutícia i abandonament. Les obres interminables dificulten el pas. I en molts barris ja no se sent el català.
El “cap i casal” ja no és el cor de Catalunya, sinó un aparador trencat. Alfons Godall no ha dit res de nou, però sí que ha dit el que altres pensen. El silenci dels mitjans tradicionals davant aquesta decadència és ensordidor.
Partits com VOX i Aliança Catalana fa temps que denuncien aquestes dades. Però la resta de l’arc polític les ignora o minimitza. ERC, PSC i Comuns eviten parlar d’immigració per por a l’estigma. Mentrestant, la delinqüència segueix creixent.
El problema no és la diversitat, sinó la manca d’integració i control. Polítiques migratòries laxes, regularitzacions massives i permissivitat judicial han portat al caos. I ara ningú vol assumir responsabilitats. La culpa sempre és d’un altre.
Godall: catalanisme indignat, no extremisme
El que ha dit Alfons Godall no és ultradreta, és sentit comú. Representa milers de catalans que estimen la seva terra i no la reconeixen. Que no volen banderes, sinó seguretat. Que no demanen repressió, sinó respecte. El seu tuit no busca provocar, busca despertar. Perquè el que està en joc no és una ciutat, sinó una nació.
Si cau Barcelona, cau Catalunya. I si ningú ho diu alt i clar, la seguiran trinxant fins a deixar-la irreparable.