Fa uns dies, Albert Om va deixar anar una reflexió que va generar rebombori entre passejants i veïns. Ningú no esperava que qüestionés un costum tan arrelat. Aquell inici va captivar. A poc a poc, la polèmica va anar creixent a xarxes i mitjans, sorprenentment, amb suport i crítiques alhora.
Què li passa a Albert Om amb els gossos?
Durant el seu pòdcast amb Joan Mª Pou, Albert Om va llançar una afirmació contundent sobre els gossos a la ciutat. Admet que tem “ficar-se en un embolic”, però insisteix que no li agrada aquesta rutina urbana que s’ha normalitzat. Els gossos que orinen i caguen al carrer, encara que després es reculli. Advertia que, tot i que “el 99 %” de propietaris recull la caca i esbandeix el pipí, l’orina queda impregnada i forma una pastilla urbana visible només amb el temps.
Va presentar xifres. Barcelona compta amb uns 200 000 gossos, comparables a la població de Sabadell. Aquestes xifres són preocupants, és com si tots els habitants vinguessin tres cops al dia a alleujar-se pels carrers.
Opinions ciutadanes i debat comunitari
A Reddit, a r/Barcelona, diversos veïns expressen la seva frustració amb contundència. Un afirmava que “hi ha més gossos que nens a Barcelona”. També lamentava que tants amos incívics enterboleixen l’esforç dels qui sí que cuiden la via pública. Un altre explicava que viu a Sants i que la pudor de caca i pipí caní és omnipresent. Demanava sancions exemplars contra qui no recull Reddit.
Context històric i social del debat
Barcelona ha permès històricament que els gossos facin les seves necessitats al carrer amb algunes mesures de neteja. Però la reflexió d’Om evidencia una fatiga social creixent. En una ciutat amb tants cans com habitants a Sabadell, els conflictes entre respecte urbà i amor pels animals de companyia s’acumulen. No és només qüestió de neteja: és una cruïlla entre educació ambiental, civisme ciutadà i el dret dels veïns a viure en carrers agradables.
Paraules virals a les xarxes socials
La declaració ja circula a Twitter i Instagram, on el pòdcast ‘Què t’ha passat?’ ha encès una flama cultural. Nombrosos comentaris celebren que algú reconegui com pot ser incòmode passar al costat d’un gos ajupint-se per cagar.
Altres, en canvi, consideren exagerat culpar la naturalesa humana, recordant que “era una broma… o no?”, com el mateix compte del programa va suggerir irònicament. El tema polaritza: hi ha qui demana innovació urbana —com utilitzar bolquers canins o disposar de zones designades— en to humorístic o seriós.
La frase d’Albert Om no va ser només provocadora, sinó un mirall incòmode de la nostra convivència. La pregunta que es fan els ciutadans és lògica. Aconseguirem trobar solucions més enginyoses que bolquers urbanístics o simplement reforçar l’educació ciutadana?