Actualment ja estem molt acostumats a les sèries de sobretaula de TV3, veritables clàssics de la graella de la televisió pública catalana. Tot i això, fins a l'any 1994, la cadena no havia produït cap sèrie pròpia. Poblenou en va ser la primera.
El cas del Poblenou és molt remarcable, perquè és la sèrie que crea el motlle a partir del qual s'han anat succeint altres noves sèries condicionades per les pautes inventades amb aquesta producció d'èxit que, tot i estar en antena tan sols un any, va impactar de tal manera a l'audiència catalana, que a més de convertir-se en tot un mite de la casa, ha transcendit com la sèrie mare per a tot el que havia d'arribar, que no era poc. El final de temporada de la sèrie va reunir prop d'un milió i mig d'espectadors.
Una de les actrius del Poblenou va ser Gemma Brió. El seu personatge era el d'Anna Aiguadé, la filla de 18 anys de l'Antoniu i la Rosa; una noia culta que al nou barri coneixeria la seva amiga i el seu gran amor. Per a l'actriu el d'Anna va ser un "màster a la televisió, vaig aprendre molt". Posteriorment, Brió també va estar en un altre clàssic de TV3, El cor de la ciutat.
Actualment participa a Com si fos ahir. Aquesta setmana ha estat la del retorn d'un personatge tòxic interpretat brillantment per Gemma Brió. Hem descobert que Ainhoa es troba en una situació econòmica molt complicada i ha d'acudir a un menjador social. Se n'apiadarà Litus? És Ainhoa qui està fent les trucades amenaçadores als amics de Litus?
L'intent fallit d'exportació
Tot i això, l'impacte del Poblenou es manté com el veritable punt d'inflexió dins de la història de la televisió pública catalana. El seu èxit condicionaria tota una forma de produir i de reclutar tants i tants actors perquè durant les dècades següents, formessin part dels repartiments de les noves produccions. La repercussió mediàtica va ser tan gran que va arribar a orelles de les cadenes espanyoles, molt interessades a exportar el format per a les seves graelles.
Això és el que va passar amb l'aposta d'Antena 3 -aleshores encara una televisió amb escassos anys d'existència- per reconvertir Poblenou en Los mejores años. Però la seva estrena va passar força desapercebuda i no va obtenir, ni de bon tros, el desbordant èxit assolit per TV3. Es va apostar per emetre'l abans del telenotícies, però la fórmula no va funcionar i el van desplaçar a la franja horària dels matins.
El cas del Poblenou exemplifica que, de vegades i per molt que funcioni al país de procedència, l'exportació de sèries o pel·lícules, no necessàriament repetiran l'èxit fora de la seva zona, ja sigui perquè es tracti d'una aproximació molt vinculada a la terra on transcorre, pel llenguatge utilitzat, les seves expressions, la dinàmica dels personatges i les seves preocupacions... no sempre es tracta de temes universals.