Qui no recorda l'Homo APM? Manel Piñero va ser l'encarregat d'immortalitzar un dels personatges més delirants i carismàtics del mític espai d'humor, que tantes alegries ha aportat a TV3.
Doncs bé, el famós reporter i els seus surrealistes reportatges han quedat enrere i, actualment, Manel Piñero exerceix una tasca molt diferent, allunyat de les càmeres i del soroll mediàtic. Piñero és professor de català a un institut de La Llagosta, població ubicada al Vallès Oriental barceloní.
Aquest canvi de registre professional a la figura de Manel Piñero, ha sortit a la llum pública a través d'una entrevista concedida recentment al programa Tot és mou de TV3, que presenta Helena García Melero. Durant el transcurs d'aquesta entrevista, l'ex reporter de l'APM ha matisat aspectes tan eloqüents com el fet que els estudiants "no tenen el català interioritzat, i en molts casos notes que han d'anar pensant per traduir-lo".
Una declaració que, sens dubte, mereix una acurada reflexió i que no és res més que el reflex del que està succeint a moltes poblacions catalanes. Piñero és dels que qüestiona obertament el sistema educatiu actual, que queda exemplificat amb els greus problemes que està travessant.
Un canvi de registre brutal
El cas de Manel Piñero és especialment significatiu, ja que el procés de transformació d'actor i humorista a docent no ha de ser gens fàcil. A pocs mesos de fer 49 anys, s'està enfrontant a un repte professional que no té res a veure amb els set anys que va estar al programa referència de l'humor català, Alguna Pregunta Més (del 2009 al 2016).
LA TV ÉS HISTÒRIA: Manel Piñero, l'"HOMO APM?" ?
Aleshores, la fama de Piñero era tan gran que fins i tot li van oferir una breu participació en una pel·lícula. Concretament a la comèdia paròdica Losers (2015), codirigida per Oriol Pérez Alcaraz i Serapi Soler, i protagonitzada per Berto Romero, entre d'altres.
Tot i això, la dedicació prèvia de Manel Piñero que potser no coneixeu és la més sorprenent de totes: va ser oficiant de cerimònies. Sí, sí, va oficiar l'enllaç de diverses noces, per al delit d'uns nuvis que si volien un dia inoblidablement divertit, amb ell ho van aconseguir.
Ara el que és seu no són ni els reportatges, ni la ironia, ni els casaments. Està immers en un repte molt més seriós: la formació d'adolescents i el seu esforç per no tan sols ensenyar la llengua catalana, sinó també (i encara més difícil d'acord amb el que es percep), de normalitzar-ne l'ús entre els joves residents a Catalunya.