L'actor català Albert Baró, nascut a Sant Esteve de Palautordera (Barcelona), el 24 de setembre de 1996, va aconseguir la fama gràcies al personatge de Joan Capdevila que va interpretar a la reeixida sèrie de TV3, Merlí.
Tot i això, una dècada abans ja havia conquistat l'audiència de la cadena pública catalana donant vida a Johan en gairebé 300 episodis d'El cor de la ciutat. Més endavant, triomfaria internacionalment a través de la sèrie Argentina, tierra de amor y venganza, en què es va encarregar d'interpretar Bruno Salvat en els seus 200 capítols. Recentment, l'hem pogut veure a Disco, Ibiza, Locomía, la pel·lícula dirigida per Kike Maíllo sobre el grup espanyol més transgressor dels noranta.
Albert Baró ha estat un dels últims convidats del podcast setmanal "La Ruïna", on Tomàs Fuentes i Ignasi Taltavull comenten i jutgen la pitjor anècdota de la gent que assisteix de públic al programa. L'anècdota personal que ha explicat Albert ha deixat perplexos els mateixos presentadors de l'espai. L'experiència que ha compartit la va mantenir amb una noia que va conèixer abans de l'arribada de la pandèmia. Baró ha explicat que li agradava prou per anar-la a veure fins a Dubai, on ella havia trobat feina. Un cop allà es van desplaçar fins a un dels parcs aquàtics més grans del món.
189. La Ruina (con Albert Baró)
L'amor a Dubai
Després d'una bona estona de divertiment entre onades gegants, tobogans infinits i molta emoció, la parella va decidir descansar en una zona tranquil·la del parc, tal com ho ha descrit el mateix Albert Baró: “un racó amb gandules... semblava un lloc de chilling. Tots dos allà, sols, en banyador... íntim..., vam començar a acostar-nos, a besar-nos, fins que es va començar a posar seriosa la cosa". Poc després, la noia va detectar un matalàs a una botiga del parc, que estava tancada. Ella va decidir colar-se a l'establiment, davant l'advertència d'Albert: "Estàs segura? Que en aquests països cal vigilar..., crec que hi ha càmeres... Entrem i passem una estoneta".
Tot i que se les van prometre molt felices, just quan van anar a celebrar tanta emoció en un restaurant proper, se'ls van acostar uns tipus: tac, tac, tac... Dos homes, amb el vestit oficial de Dubai, amb una cara de pocs amics. Ens van demanar polsera, passaport, control de seguretat, ens asseuen en una taula... interrogatori, i nosaltres cagadíssims. Ens van preguntar 'Què heu fet a la botiga?'. Ens ho van fer escriure, i jo anant poc a poc. De sobte m'agafen, ens separen de la noia. En una habitació cadascú, interrogatori individual".
L'Albert els va prometre que només van ser allà per "Love, love, only love", però quan els van deixar tornar a estar junts, ella li va alertar: "Albert, això m'han dit que són tres anys de presó. No sé quantes hores d'espera . Jo pensava el pitjor". I encara que finalment els van deixar anar, l'ensurt no l'oblidaran mai: "però va fotre tot el viatge, perquè ens quedaven deu dies amb ella a Dubai i no ens atrevíem ni a fer-nos un petó al carrer!".