La faraònica obra del nou Camp Nou ha obligat la junta directiva a ajornar, un cop més, la data de retorn al feu blaugrana. L’última notícia que tenien els culers és que els jugadors saltarien a la gespa durant l’homenatge al fundador del club, però no serà així. El partit es disputarà al Johan Cruyff i els barcelonistes hauran d’esperar
La notícia ha encantat periodistes madridistes i barcelonistes crítics amb Joan Laporta. Hem vist Tomás Roncero i Víctor Font celebrant el canvi de data, titllant-lo de 'Club de la Comèdia'. Ara hem llegit un altre Tomás, en aquest cas, Tomás Guasch, escrivint un article a 'El Debate' en què aprofita igualment per criticar Lamine Yamal.
La peça es diu 'Aquest Barça tutelarà Lamine?', i posa sobre la taula els canvis constants de la junta directiva per culpa del retard en les obres. L’assumpte tenia una rerebotiga: jugar un partit per colar els 100 milions dels palaus vip de l’estadi en els enormes comptes del club. Tot i que, com podeu imaginar, aquests palaus no estarien a punt la data escollida per al gran moment.
L’article segueix amb atacs al Barça, mencions als palaus, a Negreira i a tot el que pugui embrutar la imatge del club. Per acabar, per descomptat, parlant de Lamine Yamal en un to sarcàstic, però que podria ser una còpia del discurs paternalista i woke.
Resulta també que d’aquests mateixos tipus i tipas directius s’espera que tutelin Lamine, xaval i entorn curiosos que desperten preocupació en qualsevol observador normal. Ells. Ells? És una broma, escriu Guasch, per seguir parlant dels joves amb acondroplàsia que reconeixen no haver-se sentit humiliats.
L’assumpte dels nans, senyoretes d’imatge, gàngsters i altres es dona per tancat amb la inevitable divisió d’opinions. D’una banda, qui pensem que es va tractar d’una horterada impúdica i qui ho va veure com una ximpleria pròpia de qui està en edat de divertir-se i que mentre segueixi marcant gols…
Tutelar-lo o seguir-lo de prop
Segons Guasch, el Barça ha de marcar de prop Lamine Yamal. No sembla un desig, sinó una befa. En el seu sentiment madridista voldria que no existís aquest marcatge, ja que el jugador estaria més descentrat i, per tant, seria menys perillós esportivament. Al final tot es resumeix en una paraula: enveja.