El mercat de fitxatges va deixar al FC Barcelona diversos titulars cridaners. Un dels més sonats va ser la possible sortida de Fermín rumb al Chelsea. Durant setmanes es va especular amb el seu traspàs, però finalment no es va materialitzar. El que semblava una opció oberta va acabar en un desenllaç molt diferent.
Des d'Anglaterra es van filtrar rumors insistents sobre l'interès del club londinenc. Mitjans britànics van parlar de converses avançades i fins i tot de xifres importants. Tanmateix, a Barcelona mai es va donar per fet. Dins del club es respirava tranquil·litat tot i el soroll extern.
El paper de Deco i els agents
Els representants de Fermín sí que van contactar amb el Barcelona. Volien transmetre que existia un interès real des de Londres. Però Deco va ser molt clar en la seva resposta. Només obriria la porta si el jugador demanava personalment marxar-se. I Fermín mai va fer aquest pas tan decisiu.
El director esportiu va interpretar el correu rebut com una aproximació poc seriosa. Ni tan sols el va respondre perquè el considerava una proposta sense valor real. Per al Barça, negociar en aquestes condicions no tenia cap sentit.
La postura del jugador durant el procés
Fermín va viure dies d'incertesa durant les últimes setmanes de mercat. El seu cor li demanava quedar-se a Barcelona, tot i que jugava pocs minuts. Tanmateix, els cants de sirena de la Premier generaven dubtes lògics. Londres representava un repte esportiu i econòmic difícil d'ignorar.
Malgrat això, el migcampista mai va expressar formalment el seu desig de sortir. Va preferir mantenir silenci i esperar esdeveniments. Aquesta actitud va acabar sent determinant perquè el traspàs no avancés
Les xifres mai van convèncer el Barcelona
El Chelsea no va passar en cap moment dels 40 milions. Aquesta va ser l'única quantitat esmentada al correu enviat a Deco. Les xifres posteriors de 50 o 58 milions mai van existir realment. Eren rumors sense base que només van afegir confusió al procés.
Per això, el Barcelona mai va arribar a seure a negociar seriosament. Per al club, 40 milions era una quantitat ridícula per Fermín. La directiva considera que el jugador val força més, veient el mercat actual.
L'operació no es va concretar per dues raons principals. Primer, el Chelsea mai va presentar una oferta formal ni seriosa. Només hi va haver un correu inicial que no es va traduir en res més. Segon, el mateix jugador mai va demanar marxar-se ni va pressionar el club. Amb aquests dos elements sobre la taula, la sortida era inviable.
El valor de Fermín per al Barcelona
El club el veu com un actiu estratègic tot i la seva joventut. Ha guanyat títols amb el primer equip i és internacional amb Espanya. Al vestidor el valoren per la seva entrega, la seva visió i el seu gol. Vendre'l per 40 o fins i tot 58 milions hauria estat un error.
La situació econòmica del Barcelona és delicada, però no desesperada. La directiva entén que cedir a la primera oferta baixa seria regalar talent. Amb jugadors com Fermín, el club vol construir futur.
Un tancament de mercat amb missatge clar
El cas deixa una ensenyança evident. El Barcelona no es deixarà portar per rumors ni pressions externes. El valor dels seus joves no es negocia a la baixa. I si Fermín no va demanar sortir, menys sentit tenia acceptar un correu sense pes formal. Ara, el migcampista seguirà sota les ordres de Flick.