El futbol espanyol té una llarga tradició en controvèrsies arbitrals, i els aficionats ho saben bé. Quan els protagonistes no són els futbolistes ni els entrenadors, són els analistes esportius els qui encenen la polèmica a les xarxes socials.
Després del recent partit entre el FC Barcelona i el RC Celta de Vigo, el periodista esportiu Ramón Álvarez de Mon ha protagonitzat una forta reacció a Twitter que supera fins i tot la del seu col·lega Tomás Roncero.
En un partit que va acabar 4-3 favorable al Barcelona, el brasiler Raphinha va anotar un penal al minut 98 que va resultar decisiu per al resultat final. Aquest fet va ser interpretat per molts com a polèmic, i no van trigar a sorgir acusacions sobre suposats beneficis arbitrals cap a l'equip blaugrana. Ramón Álvarez de Mon, reconegut seguidor del Real Madrid i crític habitual de l'arbitratge a LaLiga, va aprofitar l'oportunitat per publicar dos missatges incendiaris que van causar enrenou.
La polèmica dels vuit minuts i el penal
El primer missatge del periodista va ser contundent: "8 minuts de descompte i penal dubtós a un jugador que no hauria d'estar inscrit". En aquesta publicació, Ramón Álvarez de Mon no només va criticar la durada del temps afegit i la decisió arbitral, sinó que també va posar en dubte la legitimitat de la inscripció d'un jugador, fent referència indirecta a una possible irregularitat administrativa.
Aquest tweet ràpidament va acumular milions de visualitzacions i va generar intenses reaccions, tant de suport com d'indignació. La referència implícita anava dirigida cap a Dani Olmo, que va provocar el penal, suggerint una suposada irregularitat en la gestió de jugadors inscrits a la competició per part del club català.
Crítiques a decisions comparatives i conseqüències a LaLiga
Però la polèmica no es va aturar aquí. Poc després, el periodista va tornar a publicar un altre tweet: "El cop a Mingueza és com els penals de Tchouameni i Camavinga. El cop de Raphinha a Aspas com l'expulsió de Vinicius. Així es decideixen Lligues".
En aquesta publicació, Álvarez de Mon va comparar directament les decisions arbitrals en el partit Barça-Celta amb situacions recents en partits del Real Madrid, insinuant mala fe en la presa de decisions arbitrals.
Aquestes comparacions van despertar una nova onada de crítiques i debats entre seguidors de diferents equips. Les mencions a situacions protagonitzades per jugadors del Real Madrid, com Tchouameni, Camavinga i Vinicius, van ampliar encara més l'abast de la controvèrsia i van portar la discussió cap a una visió global de l'arbitratge a LaLiga.
Les declaracions de Ramón Álvarez de Mon, a més, van generar un ambient encara més crispat a les xarxes socials, avivant teories sobre favoritismes i manipulacions, i alimentant l'etern debat sobre la transparència de l'arbitratge en el futbol espanyol.
Com a conseqüència immediata, les reaccions polaritzades no van trigar a arribar: els aficionats madridistes majoritàriament van donar suport a les denúncies del periodista, mentre els culers i altres seguidors neutrals van acusar Álvarez de Mon de fomentar conspiracions sense fonament.
En definitiva, després d'aquesta victòria culer, la discussió sobre decisions arbitrals i suposades injustícies torna a estar més viva que mai en el panorama futbolístic espanyol, una cosa que probablement continuarà fins al final de la temporada.