El Futbol Club Barcelona ha tornat a regnar a la Copa del Rei. Aquest dissabte, en un escenari tan imponent com La Cartuja de Sevilla, el conjunt de Hansi Flick es va imposar al Real Madrid amb un sòlid 2-0 que quedarà gravat en la memòria dels culers. No només pel resultat ni pels gols, sinó per la maduresa futbolística que va demostrar un equip rejovenit i famolenc de títols. Entre els noms propis de la nit, un va brillar per sobre de la resta: Pau Cubarsí.
La revelació que ja és realitat
Pau Cubarsí va ser un dels jugadors més destacats del partit. Amb una tranquil·litat impròpia de la seva edat, va saber frenar els atacs del conjunt blanc, imposant la seva jerarquia en l'eix de la defensa i consolidant-se com un autèntic líder. La seva actuació ha generat una onada d'elogis no només entre l'afició blaugrana, sinó també en mitjans esportius nacionals i internacionals.
Format a la pedrera del Barça i forjat a la Masia des de ben jove, Cubarsí ha pujat graons a una velocitat vertiginosa. Si fa uns mesos molts el veien com una promesa de futur, avui ja ningú ho posa en dubte: el present del Barcelona passa per les seves botes. La seguretat que va transmetre davant davanters consagrats del Real Madrid confirma que el club ha trobat en ell un pilar per a la pròxima dècada.
Un títol necessari per al projecte de Flick
La victòria a la Copa del Rei suposa alguna cosa més que una copa més a les vitrines del Camp Nou. Per a Hansi Flick, aquest triomf representa un cop sobre la taula, un missatge directe a la directiva, als jugadors i als rivals: el Barça segueix viu, i ho fa amb una generació nova que ja ha demostrat estar preparada per a les grans nits.
Amb Gavi lesionat, Pedri entre cotons i Lewandowski en plena reconversió, el protagonisme de jugadors com Lamine Yamal, Fermín o Cubarsí ha estat vital. El tècnic alemany ha sabut confiar en ells i construir des de baix un equip competitiu que ja té el seu primer títol.
Una celebració plena d'emocions... i sorpreses
La festa culer es va desfermar tan bon punt l'àrbitre va assenyalar el final. Abraçades, llàgrimes, càntics i confeti sobre la gespa de La Cartuja. Els jugadors van anar un a un rebent els seus familiars al camp per celebrar junts un triomf molt especial. Va ser llavors, enmig d'aquesta eufòria, quan es va viure una de les escenes més comentades —i tendres— de la nit.
Mentre el jove Cubarsí caminava per la gespa amb la copa entre les mans, es va permetre el luxe de compartir el moment amb la seva família. I va ser el seu pare, emocionat fins a la medul·la, qui va protagonitzar una imatge inoblidable. Només posar un peu al terreny de joc per abraçar el seu fill, no va poder evitar-ho: va acabar lliscant per la gespa com un nen, celebrant com si hagués guanyat ell mateix el títol.
Una caiguda involuntària, simpàtica, espontània, que van captar les càmeres en directe i que es va viralitzar a les xarxes en qüestió de minuts. Lluny de ridiculitzar, el gest va ser celebrat per l'afició com un reflex d'allò que representa aquest nou Barça: passió, família, emoció i orgull per una generació que ja ha començat a fer història.
El pare de Cubarsí lliscant pel terra, eufòric, resumeix a la perfecció el que molts culers van sentir aquella nit: que aquest Barça torna a emocionar.