Quan Clement Lenglet va sortir del Camp Nou l'estiu passat rumb al Wanda Metropolitano, pocs pensaven que aquest canvi d'aires acabaria convertint-se en una història d'èxit tan rotunda. Després d'uns mesos inicials amb protagonisme reduït, el central francès ha aconseguit consolidar-se en l'esquema de Diego Simeone, guanyant-se el respecte del vestidor, l'afició i, sobretot, el tècnic argentí. Un defensa sobri, sense alardaments però eficaç, que ha trobat a l'Atlètic el seu lloc natural.
L'Atlètic guanya un central... i un convençut
El bon rendiment de Lenglet ha estat tan evident que la seva continuïtat al club matalasser s'ha convertit en una prioritat no només per a Simeone, sinó per al mateix jugador. El seu entorn ja ha comunicat al Barça la seva voluntat de no tornar a la disciplina blaugrana. I no es tracta només de comoditat: Lenglet creu fermament en el projecte rojiblanc i sent que allà pot seguir creixent com a futbolista.
A l'altre costat del tauler, el Barça. El club català exigeix una quantitat propera als 10 milions d'euros per desprendre's del jugador. Una xifra que l'Atlètic, a dia d'avui, no està disposat a pagar. El club madrileny juga amb la carta del temps i el desgast: sap que el Barça necessita alliberar massa salarial i que mantenir Lenglet a la plantilla només serviria per engreixar una nòmina ja de per si asfixiant. A més, hi ha precedents: Luis Suárez i David Villa ja van creuar aquest mateix pont en condicions similars.
Una cessió que ha valgut or per a tots
Per a l'Atlètic, Lenglet ha estat una ganga. Per un cost relativament baix, ha trobat en ell un defensa fiable, de perfil adaptat a la idea de Simeone i amb una maduresa tàctica que pocs esperaven després de la seva sortida del Sevilla i els vaivens soferts al Barça i a la Premier. Per al jugador, ha suposat una segona oportunitat per demostrar la seva vàlua a LaLiga i recuperar el cartell que en el seu dia el va portar al Camp Nou.
I per al Barça, encara que no ha estat l'escenari ideal, també hi ha alguna cosa positiva: el jugador s'ha revaloritzat. Encara que difícilment ingressaran la quantitat invertida en el seu moment, sí podrien almenys tancar el capítol sense pèrdues escandaloses. Això sí, la clau estarà en si opten per rascar alguna cosa en el traspàs o prioritzen alleugerir la massa salarial.
Aràbia no convenç
Mentrestant, ofertes no han faltat. Aràbia Saudita, amb l'Al Nasr al capdavant, va sondejar la seva incorporació. No obstant això, el central ha deixat clar que no vol encara tancar la seva carrera en una lliga de menor nivell competitiu. Lenglet vol Champions, ambició i exigència. I això, a dia d'avui, ho troba al Metropolitano.
El tira i afluixa seguirà unes setmanes més. El Barça no vol regalar-lo, però també sap que retenir un jugador que no entra en els plans de Flick i que no desitja quedar-se pot convertir-se en un problema intern i financer. En canvi, l'Atlètic juga amb la tranquil·litat que el futbolista està del seu costat. I això, en negociacions com aquestes, val or.
El desig del jugador marca el camí
Perquè si hi ha alguna cosa clara en aquesta història, és que Lenglet no s'amaga. Ja l'estiu passat va bloquejar ofertes per enfocar-se exclusivament en l'Atlètic. I ara repeteix la jugada. Ha prioritzat el club rojiblanc i ja ha traslladat al Barça que la seva voluntat és quedar-se a l'Atlètic. Aquesta, en realitat, és la millor carta matalassera... i el principi del final d'aquesta història.