En plena lluita per la permanència, el Girona ha rebut una notícia que va més enllà del futbol: el seu entrenador, Míchel Sánchez, ha tornat a la banqueta en un moment decisiu. L'equip català, immers en una recta final amb rivals directes i baixes sensibles, es juga alguna cosa més que punts: es juga el seu futur a Primera Divisió.
El tècnic madrileny ha reaparegut aquest dilluns a la Ciutat Esportiva, somrient, envoltat pel seu cos tècnic i els jugadors. La seva presència ha estat un impuls anímic vital per a un grup que necessita retrobar-se amb la seva millor versió per tancar una temporada irregular amb final feliç.
Un retorn necessari en el moment just
El Girona ve d'una dura derrota a casa davant el Villarreal, on va perdre en l'últim minut i es va allunyar de la tranquil·litat a la taula. Amb 38 punts, el marge sobre el descens continua sent ajustat i cada partit s'ha convertit en una final. Per això, la tornada de Míchel no és només simbòlica: és estratègica.
En roda de premsa, el tècnic va ser clar: “Cal arribar als 42 punts. Si demà sumem 41, estarem a prop de la permanència. No em preocupa el que facin els altres mentre nosaltres sumem”. Les seves paraules mostren la concentració absoluta en l'objectiu: seguir a l'elit.
Baixes clau i pressió màxima
El Girona no arriba en el seu millor moment. Als dubtes futbolístics se sumen les baixes de Van de Beek, Bryan Gil, Krejci i Yangel Herrera. A més, Miguel Gutiérrez no s'ha recuperat a temps i jugadors com Stuani o Portu estan entre cotons per molèsties musculars.
Malgrat tot, Míchel confia en la seva plantilla. “Necessito a tots connectats. Sé que ho estan. El staff tècnic ha fet una gran feina en la meva absència i els jugadors estan compromesos”. Un missatge que busca unir el vestidor en el tram més exigent del calendari.
L'emoció del retrobament
A la seva arribada als entrenaments, Míchel va ser rebut amb un passadís entre bromes, clatellades i abraçades. Va ser un gest espontani de l'equip, conscient del valor que té el seu entrenador tant en l'esportiu com en l'humà. El vestidor el considera un referent, i la seva absència es va notar.
Durant el partit contra el Villarreal, Míchel va haver de seguir el partit des de casa, veient-lo pel telèfon amb retard. “És horrible veure així un partit, sense poder intervenir, sense saber què passa en directe”, va confessar. La seva frustració era evident, però també ho era la seva confiança en el cos tècnic.
Reconeixement dels seus jugadors
Un dels moments més emotius va arribar després del Clàssic entre Barça i Madrid. Eric García, autor del primer gol blaugrana en la remuntada, va tenir unes paraules especials per al seu antic entrenador: “Gràcies a Míchel vaig jugar en moltes posicions. Avui he pogut disputar un Clàssic com a titular per tot el que vaig aprendre amb ell”.
Míchel va agrair aquest gest. “Eric és un jugador top. Em va escriure en privat preguntant com estava. Això diu molt d'ell”. Aquest intercanvi confirma la petjada que el tècnic ha deixat no només a Girona, sinó també en jugadors que avui brillen en clubs grans.
La notícia que ningú esperava
Però el que ha donat encara més profunditat a aquest retorn ha estat una confessió que Míchel va deixar per al final. Sense dramatisme, però amb honestedat, va explicar per què no va estar en el partit anterior: li van detectar una trombosi venosa profunda a la cama esquerra. Va ser hospitalitzat, sotmès a proves, i només aquest diumenge va rebre l'alta mèdica.
“Em van fer un TAC, completarem estudis ambulatoris, però ja estic bé”, va dir, amb un somriure calmat. La dada va sorprendre a tots, perquè fins aquell moment no havia transcendit la gravetat de l'episodi. El seu retorn, ara, adquireix una dimensió encara més gran.
Míchel ha tornat. El Girona respira. Però la permanència encara no està garantida, i ara, més que mai, tot el grup haurà d'estar a l'altura de l'exemple del seu entrenador. Perquè en aquesta lluita, ja no es tracta només de futbol.