El món del futbol és, sens dubte, un dels més tòxics de tots els gremis esportius. És habitual que els futbolers caiguem repetidament en errors que ja s'ha demostrat que són això, errors. Sense anar més lluny, un dels que més cometem és comparar constantment joves futbolistes que comencen a brillar amb alguns referents que ja ho van fer anteriorment.
Sense anar més lluny, en nombroses ocasions hem vist com a molts futbolistes culers se'ls anomena com 'el nou Messi'. Un fenomen que va començar amb Bojan Krkic i que s'ha allargat fins ara amb Lamine Yamal, passant prèviament per altres noms com els de Munir o Ansu Fati. De fet, en alguns punts de l'entorn culer ja s'està arribant fins i tot més lluny i comparant el joveníssim atacant amb l'astre argentí.
Ho va fer, per exemple, el periodista Luis Carrasco al podcast de Jota Jordi, Solo para culés , en una trobada en què també va participar Toni Freixa. "Als 17 anys, Lamine Yamal és infinitament més decisiu que Leo Messi", proclamava, sense pèls a la llengua, Luis Carrasco. Tot això va sorgir en el seu argument que el projecte del Barça dels propers anys s'ha d'erigir al voltant del nom de Lamine Yamal, tal com ja va passar fa uns anys amb Leo Messi.
Toni Freixa discrepa
A l'altra banda de la balança hi ha Toni Freixa, que vetlla per un projecte en què el líder no sigui cap individualitat, sinó l'entrenador, Hansi Flick. D'altra banda, i en resposta a la proclamació de Luis Carrasco, l'exdirectiu del Barça també ho té clar: “Per parlar de les seves excel·lències (les de Lamine), per favor, no parlem de Leo Messi”.
Va basar el seu argument en allò que ell considera "la gran mentida del futbol": l'estadística. "Vosaltres parleu de dades, jo parlo de futbol. No hi té res a veure", va asseverar.
En el que sí que van coincidir Toni Freixa i Luis Carrasco és en el fet que Joan Laporta va fer el correcte rebutjant l'oferta de 250 milions d'euros que el PSG va presentar per Lamine Yamal. Encara que haver-la acceptat hagués resolt gran part de la realitat financera del Barça, ells es decanten per “prioritzar el projecte esportiu”. I Toni Freixa afegia: "prefereixo que el Barça se sobreposi a força d'èxits esportius, encara que això duri uns anys, que a força de talonari amb una operació com aquesta".