Luis Figo continua sent una figura inevitable quan es parla de traspassos polèmics. El portuguès, protagonista d'una de les operacions més recordades de la història del futbol espanyol, es va referir en una xerrada recent a quin jugador culer triaria per vestir de blanc. I el nom assenyalat no va ser el de la superestrella Lamine Yamal ni el del golejador Robert Lewandowski.
Durant una intervenció organitzada per Betfair, l'exjugador va confessar que si hagués de repetir l'operació que va marcar l'estiu de l'any 2000, Pedri seria el seu objectiu prioritari. “Potser del Barça, Pedri. Si fos al revés, del Real Madrid, seria Valverde. Són grandíssims jugadors, tenen un rendiment altíssim sempre. Són una assegurança i són importants en els seus equips”, va afirmar el portuguès. Les seves paraules van desfermar comentaris perquè evoquen l'episodi del seu fitxatge, quan el Real Madrid va pagar la seva clàusula de rescissió i va trencar l'equilibri en el futbol espanyol.
Figo, que encara considera excessius els 60 milions desemborsats per ell en aquella època, va reflexionar també sobre la inflació actual del mercat. Va posar com a exemple el fitxatge de Neymar pel PSG, amb 222 milions com a xifra rècord. A parer seu, avui pagar 60 o 70 milions ja és “el normal”, tot i que ho continua veient com quantitats molt elevades. Les seves declaracions, entre la nostàlgia i la crítica, van situar Pedri al centre d'un debat històric.
Pedri, de descartat a Valdebebas a peça fonamental al Barça
El canari, que avui és considerat intocable al Barça i a la selecció espanyola, té una història curiosa lligada al Real Madrid. En el seu dia, va fer una prova a Valdebebas i va ser descartat per no estar “a l'altura”. El mateix futbolista ho va reconèixer en entrevistes recents, assenyalant que aquella decepció va ser un punt d'inflexió en la seva carrera. Amb el pas del temps, Pedri es va consolidar com a referència blaugrana i exemple de resiliència futbolística.
El seu pes en l'esquema de Hansi Flick és indiscutible. Actua com a interior de control, però amb llibertat per connectar amb els atacants, filtrar passades i donar continuïtat al joc. La seva capacitat per interpretar espais i la seva visió de joc l'han convertit en un dels joves més cotitzats del panorama europeu. Precisament per aquest perfil de futbolista modern i fiable, Figo el va situar a la seva llista personal d'hipotètics fitxatges.
El lusità va voler també destacar Valverde com la figura que ell incorporaria al Barça en l'exercici invers. Tots dos representen, segons la seva visió, el tipus de migcampista que assegura competitivitat i consistència en qualsevol projecte. Per a l'afició blaugrana, escoltar el nom de Pedri vinculat al Real Madrid desperta records d'una ferida encara oberta des de l'estiu del 2000. Tanmateix, el mateix jugador canari ha reiterat en més d'una ocasió que el seu lloc és al Camp Nou i que vestir de blanc mai va ser una opció real.
L'ullet de Figo forma part d'un exercici de ficció, però reobre inevitablement el debat sobre traspassos impossibles i les cicatrius que encara acompanyen una de les operacions més sonades en la història del futbol espanyol.