Setembre de 2024. El Futbol Club Barcelona viu una de les seves primeres grans crisis de la temporada. En un encontre davant el Villarreal, Marc-André ter Stegen pateix una lesió inesperada que l'obliga a parar durant diverses setmanes. El club, immers en plena competició per títols, necessita trobar un substitut fiable, amb experiència i garanties immediates.
La directiva es posa mans a l'obra. Els noms comencen a circular als despatxos. Es tasten joves promeses, porters de lligues menors, i finalment sorgeix un perfil que ningú a Can Barça esperava. Algú amb veterania, reflexos intactes i bagatge internacional, encara que amb un passat lligat a un dels rivals més històrics de l'entitat.
Una oferta sorprenent que divideix l'entorn culer
La trucada es produeix. El Barça contacta discretament amb l'entorn del porter en qüestió. No és una operació fàcil ni molt menys popular entre els sectors més tradicionals del barcelonisme. Però les necessitats esportives van per davant, i els arguments estan sobre la taula: experiència en Champions, títols a la seva esquena, professionalitat impecable i disponibilitat immediata.
En aquell moment, el porter estava sense protagonisme clar en el seu equip i valorava seriosament un nou desafiament, un que li permetés tornar a l'elit europea i demostrar que encara tenia molt a oferir sota els pals. La possibilitat era temptadora. Fins i tot il·lusionant. Estava preparat. Però també dubtava.
Futbol, emocions i fidelitats eternes
La negociació, però, no va avançar. I no per falta d'interès esportiu. Darrere d'aquesta decisió van pesar factors més emocionals que econòmics. "Si m'haguessin trucat des d'un altre lloc, potser hauria estat diferent", va arribar a admetre recentment el porter, entre somriures i frases ambigües que han encès el debat.
Perquè si bé el professional estava disposat a escoltar, el seu cor seguia lligat a altres colors. "No se m'oblida el que vaig viure allà, el que vaig sentir cada vegada que vaig sortir a aquell estadi i vaig defensar aquell escut. Me'n vaig anar perquè havia de fer-ho, però si per mi fos, m'hauria quedat per sempre", va explicar en una entrevista radiofònica que ha donat molt a parlar en les últimes hores.
El protagonista en qüestió no és qualsevol. Parlem d'un porter que ho ha guanyat tot, que ha disputat finals de Champions, que ha estat heroi en més d'una ocasió, i que ha sabut reinventar-se en diferents equips i lligues. De Costa Rica a Espanya, d'Espanya a França, de tornada al futbol més modest, sempre amb humilitat i determinació.
Avui, amb 38 anys, segueix actiu. Aquesta temporada ha militat a Newell's Old Boys, a l'Argentina, lluny dels focus però amb la mateixa passió pel futbol que el primer dia. Ha estat peça clau on ha jugat, sempre amb professionalisme, fins i tot quan les decisions dels directius no l'han afavorit.
Un fitxatge que podria haver canviat la història recent
Finalment, el Barça va optar per un altre nom. Va fitxar un porter diferent, més jove, amb menor càrrega emocional per a l'afició culer. La història va quedar enterrada en silenci... fins ara. Perquè mesos després, el protagonista ha parlat, i amb les seves paraules ha reobert un capítol que podria haver canviat completament la temporada dels blaugranes. I és que el porter al qual el Barça va trucar per substituir Ter Stegen no era altre que Keylor Navas.