En ple terratrèmol per la renovació de Nico Williams amb l'Athletic Club, l'entorn del FC Barcelona ha viscut un nou episodi de missatges críptics i reaccions creuades. Aquesta vegada ha estat Lamine Yamal, la joia blaugrana, qui ha encès les xarxes amb una publicació al seu compte d'Instagram que ha desfermat les interpretacions més diverses, especialment entre els aficionats i els tertulians més influents del panorama futbolístic.
L'estrofa de Morad que ha desfermat la polèmica
La imatge que Lamine Yamal va compartir a la seva història d'Instagram no ha passat desapercebuda. Amb més de 36 milions de seguidors pendents de cadascun dels seus moviments, l'extrem del Barça va publicar un extracte d'una cançó del popular cantant Morad: “I el que és meu he aconseguit i a ningú jo li he demanat, i ni tan sols jo he hagut d'humiliar-me. Als meus jo he ajudat, jo segueixo al carrer, digue'm qui collons em traurà”. A la publicació del futbolista es pot llegir aquesta estrofa de la cançó a la televisió de casa seva.
La frase, extreta d'un tema molt reconegut en l'entorn urbà, ha estat ràpidament relacionada per molts amb la recent “traïció” de Nico Williams, qui després de setmanes de contactes i promeses finalment va decidir renovar amb l'Athletic, deixant el Barça i diversos companys sorpresos i decebuts.
La interpretació de José Álvarez: “Em sembla un missatge a un company que l'ha deixat tirat”
Al programa El Chiringuito, la publicació de Lamine Yamal va ser objecte d'anàlisi. José Álvarez, col·laborador habitual i molt proper a l'entorn blaugrana, va oferir la seva visió: “A mi em sembla un missatge a un company que l'ha deixat tirat,” va explicar en directe, davant la pregunta directa de Josep Pedrerol sobre si el missatge anava dirigit a Nico Williams.
Álvarez va anar més enllà en la seva anàlisi, enllaçant la lletra de la cançó amb el relat del cas Nico Williams: “Jo ho interpreto subjectivament, però és quan Nico Williams s'ofereix als seus companys dient que vol anar al Barcelona. Nico ho comunica als seus companys, entre ells Lamine Yamal. ‘I el que és meu he aconseguit i a ningú jo li he demanat’. Nico els demana… ‘I ni tan sols jo he hagut d'humiliar-me’. Això va en la línia que al final Nico Williams és qui ha anat tant als jugadors com al Barcelona a suplicar, a dir que vol jugar al Barça”.
La crítica velada seria llavors cap al fet que, mentre Lamine Yamal ha forjat el seu camí al club sense demanar ni suplicar res, Nico hauria insistit en el seu desig de vestir de blaugrana per, finalment, sorprendre tothom quedant-se a Bilbao.
Impacte al vestidor i a l'afició culer
El desconcert després de la decisió de Nico Williams ha estat total al vestidor del Barça. Segons Álvarez, ni tan sols els companys més propers van ser avisats a temps: “Lamine Yamal i tots aquests companys es van assabentar que Nico Williams no venia al Barcelona i seguia a Bilbao amb el tuit de l'Athletic”. La sensació d'haver estat apartats de la decisió final ha incrementat el malestar i ha deixat l'afició culer amb la sensació d'una oportunitat perduda.
El mateix missatge de Lamine Yamal, amb el vers “Als meus jo he ajudat, jo segueixo al carrer, digue'm qui collons em traurà”, reforça la idea d'orgull pel camí recorregut, sense doblecs ni penediments. Per a molts, és una declaració de principis: segueix al Barça, té el suport dels seus i ningú podrà arrabassar-li el que s'ha guanyat.