Segueixen de dol a Can Barça. El sobtat traspàs el passat dissabte de Carles Miñarro va agafar a tots els integrants de la primera plantilla culé totalment desprevinguts. I mai és fàcil assimilar la pèrdua d'algú tan estimat, tan proper, tan humil. 'Doc', com l'apodaven, havia arribat aquest estiu a l'entitat culé, però només uns dies van ser suficients per guanyar-se l'afecte de tothom.
Per això, la seva marxa ha deixat consternats a tots. Però qui, sens dubte, pitjor ha encaixat la seva mort ha estat la família de Dani Olmo. Carles Miñarro tenia un vincle especial amb ells. Una relació que transcendia el professional i assolia cotes de pura amistat. 'Doc' era el responsable dels serveis mèdics del Terrassa quan Miguel Olmo, el pare de l'actual futbolista del Barça, va dirigir el club entre 2010 i 2012. Tots dos van marxar alhora de l'elenc egarenc i van tornar a coincidir el 2014; aquesta vegada, al Sabadell.
Aquells anys van ser suficients perquè Miguel i Carles establissin una esplèndida amistat. I ara, anys després de tot allò, la vida va voler que els seus camins tornessin a ajuntar-se. Aquesta vegada, amb el fill de Miguel, Dani Olmo, i en un equip de major envergadura, el Barça. Sinònim absolut que a tots dos els anava bé a la vida.
Per tot això, Miguel Olmo, encara en 'shock', ha volgut dedicar-li unes precioses i sinceres paraules al seu gran amic. Aquesta carta pot percebre's completament escrita des del cor, forjada amb tinta de pura admiració i, sobretot, agraïment. Perquè si en alguna cosa coincideixen la majoria dels que han volgut acomiadar-se de 'Doc' de forma pública és que el mot 'no' semblava no existir per a ell.
Per què, Doc?
Poseu-vos còmodes i, per si de cas, prepareu un paquet de mocadors. Així resava el missatge emotiu de Miguel Olmo a Carles Miñarro:
Per què Doc? I tu m'ho explicaves, amb paciència i aquell humor tan teu. Hem viscut i compartit part dels meus millors moments com a entrenador, aquells que ara, fa temps, li explicàvem com a batalleta a Dani i Carlos. No només has estat el meu Doc (des de 2009) i el de Dani (des de 2016), ho has estat de la meva família i amics, mai tenies un no...
Vas millorar la qualitat de vida dels meus pares (gràcies infinites), fills, dona, germans, amics... de qualsevol que et portés. Estimaves la teva feina i quant t'havia costat arribar a dalt, ja hi eres. Si ara et pogués preguntar per què, la resposta no em convenceria ni m'agradaria... Et vull aquí, et volem aquí i ja no hi ets, trobaré molt a faltar el Doc, però més al meu amic Carles, qui formava part d'aquella família que vam crear al voltant de Dani.
Què incomprensible i què injust, quant de dolor! Una abraçada de tot cor per a Mar i els teus fills, per a tota la teva família, les condolences més sinceres i tota la força. Adéu a una gran persona, amic entranyable, gràcies per fer-me millor, gràcies per tant. Que la terra et sigui lleugera, mai t'oblidarem.