El FC Barcelona encara assaboreix un dels partits més increïbles de la seva història recent: l'agònic 4-5 davant el Benfica a Lisboa, en un encontre on els blaugranes van remuntar en l'últim quart d'hora i al qual l'èpica de la pluja va afegir encara més dramatisme. L'ambient a la zona mixta era una barreja de cansament, incredulitat i, sobretot, eufòria. Entre aquests jugadors que comentaven el triomf amb la veu gairebé trencada per la tensió del final hi havia Pau Cubarsí, el jove central que, malgrat la seva joventut, va oferir una seguretat pròpia d'un veterà.
L'endemà d'aquella nit heroica, Pau reconeixia sentir-se "baldat", la paraula catalana que va escollir per descriure el seu estat d'esgotament. No obstant això, per intens que fos el cansament, el defensa no va poder deixar passar l'oportunitat de celebrar, de manera molt especial, una fita en la seva vida personal. I és que, lluny de limitar-se a la festa al vestidor, la data següent a l'èpic partit també era clau a nivell familiar.
Va ser la seva germana Irene qui es va encarregar de donar la notícia a través de xarxes socials, compartint una imatge d'allò més entranyable: a la fotografia, es veia Pau amb un pastís de xocolata cobert de maduixes i el número "18" coronant el pastís. Amb la frase "Per molts anys al petit de casa", Irene deixava clar no només l'enorme orgull que sent pel seu germà, sinó també la gran complicitat que els uneix. El rostre de Pau, somrient d'orella a orella a punt de bufar les espelmes, ho deia tot.
Gran comiat dels 17
La veritat és que Pau Cubarsí complia els 18 anys just després d'aquesta exhibició de coratge sobre la gespa. Fins aleshores, el canterà ni tan sols podia conduir legalment, però la maduresa amb què juga ha portat molts a confondre la seva edat real amb la d'un futbolista més experimentat. Irene, que en té 21, ha seguit de prop cada pas del seu germà i ha participat activament en els seus èxits: des dels primers partits en les categories inferiors fins a aquest moment gloriós a l'elit, passant per debutar al costat d'estrelles com Raphinha o Lamine Yamal.
Més enllà dels gols i les victòries, la realitat és que el suport familiar resulta fonamental per a un jugador que ha crescut amb la pressió de vestir la samarreta blaugrana. En les històries publicades per Irene s'aprecia aquesta calidesa de la família Cubarsí, capaç de compaginar la humilitat del quotidià amb la celebració dels somnis complerts. Així, mentre el Barça afronta reptes en Lliga, Champions i altres tornejos, Pau Cubarsí bufa les espelmes sabent que tot el seu entorn està bolcat en impulsar-lo cap a noves metes.
El gest d'Irene, el pastís amb aparença deliciosa, l'emoció reflectida en els rostres... són senyals que, en el futbol actual, les victòries tenen un sabor més dolç si es comparteixen amb els éssers estimats. I pocs exemples encarnen millor aquesta harmonia que la família Cubarsí, que ha convertit el dia posterior a l'històric 4-5 en un altre moment per recordar. Esport, joventut, il·lusió i, per descomptat, molta xocolata.