La matinada ha deixat una nova mostra de la tensió que es respira al futbol internacional aquest estiu. El Reial Madrid va superar la Juventus per la mínima ahir a la nit, en un duel més pràctic que brillant, mentre el Manchester City i l'Inter van dir adeu prematurament al Mundial de Clubs en dues eliminatòries que ningú no esperava. I, com era d'esperar, la victòria blanca no només es va celebrar al terreny de joc: Tomás Roncero va tornar a ser protagonista a El Chiringuito amb un discurs que torna a posar el focus en l'eterna rivalitat entre Reial Madrid i FC Barcelona.
La trobada davant la Juventus va estar marcada per la tensió i la manca d'ocasions clares. El gol de Gonzalo, únic al marcador, serveix per mantenir vives les aspiracions del Reial Madrid en un torneig en què hi han posat molt d'esforç. De fet, segurament són l'equip europeu que més importància li està donant. Tanmateix, els de Xabi Alonso encara no han ofert aquesta sensació de domini absolut que tant exigeix l'afició. El pròxim esglaó serà el del Borussia Dortmund als quarts de final.
El discurs de Roncero: dards al Barça i defensa del madridisme global
En la seva intervenció a El Chiringuito, Tomás Roncero va tornar a deixar titulars que no van trigar a viralitzar-se. El periodista va utilitzar el “culebrot Nico Williams” com a excusa per carregar contra el Barça i desviar l'atenció de l'actualitat blanca: “Si pot ser que ho allargui fins al dia 13, perquè així no miren la petita pantalla i no comencen a adonar-se de la seva crua realitat en aquest mes de juliol que no esperaven”.
Per a Roncero, el Reial Madrid està “a la seva”, subratllant el mèrit d'haver arribat als quarts de final del Mundial de Clubs mentre altres, com el Barça, només poden somiar a arribar a aquest escenari. “Ja som entre els vuit millors equips del món. I si tot va bé, aviat serem entre els quatre millors”, va apuntar, en una intervenció que va barrejar orgull, ironia i una clara intenció de reivindicar el present madridista.
Però la seva crítica no es va limitar a l'etern rival. També hi va haver espai per assenyalar l'eliminació prematura d'altres grans noms del futbol europeu: “Aquest Mundial va començar amb l'Atleti del Cholo fora a la primera fase. Després va seguir amb Leo Messi, el megaprotegit de la FIFA… 4-0. Al carrer també. I Guardiola, com sabíem que era el favorit perquè s'havia posat al costat bo del quadre, li fa 4 gols l'Al-Hilal”.
El punt culminant del discurs va arribar amb la referència a la “marea blanca” i la universalitat del Reial Madrid: “Hi havia 60.000 samarretes blanques cantant l'himne del Reial Madrid. El món sencer, ens agradi o no, és del Reial Madrid. Als Estats Units són del Reial Madrid. Quina culpa en tinc jo?”