El Reial Madrid ha viscut una de les seves nits més negres dels últims anys. En una semifinal del Mundial de Clubs que prometia èpica, el conjunt blanc va ser arrasat per un PSG descomunal, liderat per un Luis Enrique que ha construït una autèntica piconadora. El marcador final, 4-0, deixa poques dubtes: va ser una repassada en tota regla.
Tanmateix, enmig del desastre, sempre hi ha qui busca una llum. Tomás Roncero, etern defensor del madridisme en les bones i, sobretot, en les dolentes, ha volgut aferrar-se al poc de positiu que va deixar la desfeta del MetLife Stadium. Ho ha fet com millor sap: a Twitter, amb un missatge tan esperançador com resignat.
“Almenys una gran notícia. Han tornat Carvajal i Militao, el 50% de la defensa campiona d’Europa. Els necessitem”, escrivia el periodista d’AS al seu compte oficial, intentant aixecar l’ànim després del cop. El retorn de dos pilars defensius es presenta ara com l’únic consol possible per a una afició que no sap si plorar, enfadar-se o totes dues coses alhora.
Una semifinal per oblidar
La semifinal contra el PSG va ser un cúmul d’errors i despropòsits. Tot va començar a torçar-se des de l’expulsió de Huijsen en el partit anterior davant el Borussia Dortmund. La seva absència va deixar el Madrid coix. Però el pitjor estava per venir: al cap de pocs minuts d’iniciar el partit, Asensio cometia una errada de juvenil que regalava el primer gol a Fabián.
Minuts després, Rüdiger faria un altre regal que Dembélé no va desaprofitar. Amb tot just deu minuts jugats, el Madrid ja perdia 2-0. L’allau parisenca va ser incontrolable, amb un PSG pressionant com una manada de llops i un equip de Xabi Alonso totalment superat. Ni el sistema, ni l’actitud, ni els canvis van funcionar.
Xabi, assenyalat
Sense la seva defensa titular i sense Trent Alexander-Arnold, que va caure de la convocatòria a l’últim moment, Xabi va improvisar una rereguarda que no va donar la talla. Va renunciar a la defensa de tres que tan bé li ha funcionat i va apostar per un 4-3-3 que no va aguantar ni un assalt. El pla va caure i el PSG, sense perdó, va fer sang.
Ni Vinicius ni Bellingham van aparèixer. El brasiler, fins i tot, va ser substituït a falta de 25 minuts, quelcom que molts van interpretar com un toc d’atenció de l’entrenador. Courtois va salvar l’equip d’una golejada encara més gran, i Valverde, com sempre, va tirar de caràcter. Però van ser excepcions dins el caos.
Luis Enrique, arquitecte del campió
Mentrestant, el PSG de Luis Enrique meravella el món. Sense grans noms mediàtics, però amb un col·lectiu perfectament greixat, el tècnic asturià ha creat un equip que recorda el millor Barça de Guardiola o el City de Pep. Domini, pressió, velocitat, verticalitat... Ho té tot.
Com si el dolor no fos suficient, el partit va servir també com a comiat per a dues llegendes del Madrid: Luka Modric i Lucas Vázquez. El croat, possiblement el millor migcampista de la història blanca, se’n va sense foto aixecant aquest trofeu, però amb una carrera inoblidable. Lucas, per la seva banda, va rebre l’homenatge merescut en forma de minuts i aplaudiments.
Una derrota que deixa empremta
La derrota fa mal. No només pel resultat, sinó per la sensació que el Madrid està lluny del nivell que exigeix l’elit. Xabi té molta feina per a fer. El club necessita reforçar-se, redefinir el seu sistema i recuperar les seves figures. La mili no ha acabat, com bé titula Marca. Tot just ha començat.
I mentrestant, Tomás Roncero, amb la samarreta posada, segueix ferm: “Han tornat Carvajal i Militao. Els necessitem.” Un missatge que és més una súplica que una celebració.