Després d'anys de cessions, dubtes i negociacions fallides, el FC Barcelona ha aconseguit tancar un dels capítols més llargs i delicats de la seva planificació esportiva recent: la sortida definitiva de Clément Lenglet. El central francès, que no entrava en els plans des de fa diverses temporades, ja és història del club blaugrana.
El seu destí, com s'havia anticipat, és l'Atlético de Madrid, on va jugar cedit durant l'últim curs. Tanmateix, el que semblava un traspàs convencional amaga diversos detalls que expliquen per què aquest cas ha estat tan espinós i prolongat per a la directiva culer.
Un adeu inevitable que arriba amb alleujament financer
El Barça feia temps que buscava una solució definitiva per a Lenglet. Tot i haver rendit bé en les seves primeres temporades, el seu rol va anar disminuint progressivament fins a convertir-se en un jugador prescindible. Les cessions al Tottenham, Aston Villa i Atlético van alleujar momentàniament la situació, però no van eliminar el problema: l'elevat salari del futbolista.
Amb aquesta desvinculació, el club català s'estalvia prop de 32 milions d'euros corresponents a les dues temporades que li quedaven, incloent-hi ajornaments salarials pactats en anys anteriors. Una xifra molt significativa per a unes arques tan necessitades com les del Barça.
El ‘preu ocult’ de la rescissió
Tanmateix, la sortida no va ser completament gratuïta. Segons va informar Jijantes, l'entitat blaugrana va haver d'abonar 1,5 milions d'euros a Lenglet per aconseguir la carta de llibertat definitiva. Un pagament que, tot i ser petit comparat amb el que s'estalvia el club, deixa clar que les operacions aparentment “rendibles” comporten el seu peatge.
D'aquesta manera, Lenglet queda alliberat del seu contracte amb el Barça i pot fitxar lliurement per l'Atlético, que no ha desemborsat cap quantitat pel seu traspàs. A canvi, sí que ha assumit bona part de la seva fitxa, cosa que va facilitar que el club català acceptés l'acord.
Un juny de sortides estratègiques
La marxa de Lenglet se suma a altres operacions que han marcat aquest inici de mercat per al Barça. A principis de mes, Álex Valle va ser traspassat al Como italià per 6 milions, mentre que la venda de Todibo al West Ham va deixar 8 milions extres a caixa, gràcies al 20 % de plusvàlua que el club blaugrana havia assegurat en el seu dia.
Juny està sent un mes clau per alliberar massa salarial, fer caixa i començar a definir el futur immediat del projecte esportiu. I tot i que moltes d'aquestes operacions no ocupin grans titulars, són vitals per poder inscriure nous jugadors.
La història completa de Lenglet al Barça
Lenglet va arribar al Camp Nou el 2019, procedent del Sevilla, per un traspàs de 35,9 milions d'euros. En les seves primeres temporades va ser titular habitual, amb tècnics com Ernesto Valverde i Ronald Koeman confiant en ell. En total, va disputar 160 partits oficials, va marcar 7 gols i va repartir 3 assistències.
Tanmateix, errors puntuals, manca de regularitat i l'ascens de nous talents el van anar apartant a poc a poc del primer pla. Durant les tres últimes temporades no va jugar ni un sol minut amb la samarreta blaugrana: va ser cedit consecutivament al Tottenham, Aston Villa i Atlético de Madrid.
Però el més impactant encara no s'havia revelat…
Tot i que s'havia parlat d'estalvi, rescissió i sortida, el que molts no sabien és que el Barça també havia inclòs una clàusula anti-Madrid en l'acord de desvinculació de Lenglet. És a dir, el jugador no podrà ser traspassat ni cedit al Real Madrid ni a cap club que depengui de la seva estructura.
Una mesura preventiva que demostra el recel del club davant qualsevol moviment inesperat, i que ha sorprès fins i tot dins de l'entorn del mateix Atlético. Perquè, de vegades, el més impactant no és en les xifres… sinó en el que es prohibeix.
Veu Independent
Periodisme lliure i català