El col·laborador d'El Chiringuito i exjugador del Real Madrid, José María Gutiérrez, va criticar Lamine Yamal per aparèixer després de la final de la Champions League amb una gorra al cap. La selecció espanyola va perdre als penals davant una Portugal liderada per Cristiano Ronaldo. Alguns col·laboradors del programa presentat per Josep Pedrerol van criticar la decisió.
Juanma Rodríguez va ser un d'ells. L'altre va ser Guti, que va ser molt més contundent. L'excentrecampista va considerar que un jugador no havia d'aparèixer així quan representava un equip de futbol o una selecció. Va dir que podia anar així pel carrer o en els seus moments d'oci, però no durant els moments en què vestia una samarreta.
Crítiques a Guti
El problema és que ell va fer el mateix. No se'n recordarà perquè amb el pas del temps (i altres coses) es perd la memòria. La foto ha donat la volta al món i s'ha fet viral a les xarxes socials. Guti va aparèixer en roda de premsa amb gorra. Era jugador del Real Madrid i, per tant, representava en aquell moment el Gloriós Real Madrid.
Guti no va ser l'únic
Altres futbolistes del Real Madrid (i també del Barça) han portat gorra i Guti no s'ha queixat. La seva excusa per criticar Lamine Yamal no li ha sortit bé.
Guti, una llegenda del Real Madrid amb llums i ombres
José María Gutiérrez Hernández, conegut futbolísticament com Guti, és una de les grans figures associades al Real Madrid de finals dels noranta i la dècada dels 2000. La seva història amb el club blanc va començar molt aviat, ja que va ingressar a la pedrera del Real Madrid als 8 anys.
Després d'una progressió constant i enlluernadora a les categories inferiors, va debutar amb el primer equip el desembre de 1995, amb només 19 anys, de la mà de Jorge Valdano.
Durant quinze temporades al primer equip, des de 1995 fins al 2010, Guti va disputar 542 partits oficials, en què va marcar 77 gols i va repartir, almenys, 94 assistències. El seu debut a la Lliga es va produir en un partit contra el Sevilla a la temporada 1995/96.
Amb el Real Madrid va conquerir un impressionant palmarès: cinc Lligues, quatre Supercopes d'Espanya, tres Lligues de Campions, una Supercopa d'Europa i dues Copes Intercontinentals. Aquests títols reflecteixen la importància de Guti en una de les etapes més exitoses del club.
Guti sempre va ser un jugador destacat per la seva enorme qualitat tècnica, la seva visió de joc i una precisió en la passada que pocs han igualat en la història del futbol espanyol. Al llarg de la seva carrera, va exercir diferents rols a l'equip: des de mitjapunta i migcentre fins, a vegades, segon davanter.
La seva millor temporada pel que fa a xifres golejadores va ser la 2000-01, en què va marcar 14 gols i va signar un gol molt recordat per l'afició madridista: el gol número 500 del club a la Champions League, aconseguit davant l'Sporting de Lisboa.
L'arribada de grans figures com Zidane i Beckham a partir de 2001 el va obligar a alternar entre la titularitat i la banqueta, tot i que sempre va saber reinventar-se i aportar a l'equip. A partir de 2003, amb la marxa d'alguns companys i l'arribada d'entrenadors com Fabio Capello, Guti va passar a ser un organitzador clau al doble pivot, especialment a la campanya 2006-07.
Un dels grans moments de la seva carrera va arribar a la temporada 2007-08, en què va ser el màxim assistent de la Lliga, amb 18 passades de gol, destacant la seva actuació en el 7-0 al Valladolid, on va repartir cinc assistències i va marcar dos gols.
En l'última etapa de la seva carrera al Real Madrid, especialment a la temporada 2009-10, les lesions van limitar la seva participació, tot i que encara va deixar mostres de la seva classe, com la cèlebre assistència de taló a Benzema a Riazor, una de les jugades més icòniques de la seva trajectòria. Finalment, el 25 de juliol de 2010, Guti va anunciar la seva sortida del club després de 25 anys vestint de blanc.
Veu Independent
Periodisme lliure i català