Carles Rexach a la seva etapa de jugador del Barça

Carles Rexach confessa quin va ser el pitjor dia de la seva carrera esportiva

També va reconèixer haver-se enfrontat a un període de solitud difícil de gestionar

La vida d¿un futbolista és, sens dubte, una muntanya russa d'emocions. Al llarg de la seva carrera, un jugador experimenta grans moments de glòria, com a victòries i títols, i també moments difícils, com a derrotes o lesions. Però potser el dia més dur de tots és el que marca el final de la seva trajectòria al camp. Per Carles Rexach, una llegenda del FC Barcelona, el pitjor dia de la seva carrera no va ser cap derrota ni cap lesió, sinó el dia que va penjar definitivament les botes. Així ho va confessar en una entrevista al programa Col·lapse de TV3, on va recordar amb emoció i tristesa aquell moment de comiat.

Carles Rexach, un històric del Barça, va explicar que, des de jove, ja veia amb inquietud el moment en què s'hauria de retirar. "Jo era al Barça i veia que Segarra es retirava, li feien un homenatge molt bonic, però jo pensava, algun dia t'arribarà a tu també", va recordar l'exjugador. Per a Rexach, observar grans figures com Kubala, Ramallets o el mateix Segarra acomiadar-se del club li generava una sensació de tristesa i, alhora, un temor cap al seu propi final al futbol. "Pensava, si jo fos al lloc d'aquest, seria el dia més trist de la meva vida", va confessar.

Aquell dia finalment va arribar un 31 de maig de 1981, i encara que l'estadi estava ple i l'afició li va brindar un homenatge memorable, per a Rexach va ser un moment d'enorme buit. “Amb tot el que he lluitat tota la vida per ser futbolista, ja s'ha acabat. I això costa d'acceptar”, va declarar. Tot i la celebració i l'afecte del públic, l'adéu definitiu va ser una experiència amarga. “El dia després de retirar-me, em vaig aixecar i, sense voler, vaig anar al camp d'entrenament. Però ja no em necessitaven allà”, va expressar amb nostàlgia, recordant la sensació de desorientació i pèrdua de propòsit que va acompanyar els primers dies fora del futbol professional.

La soledat de Carles Rexach

La transició a la vida fora del terreny de joc va ser difícil per a Rexach. Sense els entrenaments diaris i l'emoció dels partits, l'exfutbolista sentia un buit a la rutina. “Tenia ganes de córrer, almenys una mica”, va comentar, però va trobar que la gent al seu voltant tenia les pròpies ocupacions. “Deia, jugarem a tennis quan vulguis, però els altres treballaven, i jo no tenia amb qui anar a fer esport”, va afegir. Va ser en aquell moment quan Rexach va comprendre la solitud que pot sentir un jugador en deixar l'esport, una realitat que molts futbolistes enfronten en retirar-se.

Per omplir aquest buit, Rexach va decidir bolcar-se a l'entrenament de joves. Es va incorporar a les categories inferiors del Barça, entrenant el juvenil del club. Aquesta nova etapa, encara que diferent, li va permetre mantenir-se en contacte amb l'esport i “matar una mica el cuquet” de ser al camp. A poc a poc, va anar trobant un nou propòsit i una manera d'adaptar-se a la seva vida postfutbolística. “Entrenar cada dia em va ajudar a anar a poc a poc col·locant-me al meu lloc”, va confessar, reconeixent que la transició no és senzilla i que molts jugadors no estan preparats per enfrontar el final de la seva carrera.

La trajectòria de Carles Rexach és una de les més emblemàtiques a la història del FC Barcelona. Com a jugador, va viure èpoques d?èxit i va formar part d'una generació daurada que va contribuir a construir la identitat del club. Després de retirar-se com a futbolista, Rexach va continuar lligat al Barça, treballant com a entrenador i en diferents rols tècnics. La seva lleialtat al club i la seva dedicació al futbol han estat constants al llarg de la vida.